La segona pel·lícula de Carlos Marques-Marcet incideix en les paradoxes, ambigüitats i topades de les relacions sentimentals, situant l'acció en un vaixell que transita els canals londinencs

Carlos Marques-Marcet, que va situar la parella protagonista del seu primer llargmetratge, 10.000 km, en sengles apartaments de Barcelona i Los Angeles, separats per la distància del títol, ha pres la decisió argumental que les dues noies protagonistes del seu nou film, Tierra firme, siguin una espècie de nòmades modernes i urbanes que, a bord d'un vaixell que han de canviar d'ubicació cada dues setmanes per evitar multes, solquen els semidesconeguts canals de Londres, molt menys fotografiats que els de Venècia i Amsterdam. El cineasta, amb aquest gest d'ubicació, comença marcant el to descriptiu d’allò que tenen de mutant i sigil·lós les relacions modernes, que solquen aigües canviants i escenaris nous cada dos per tres. El film, una coproducció entre Espanya i Gran Bretanya, va tenir la seva premiere mundial a l'últim Festival de Londres i divendres passat, 3 de novembre, va inaugurar la Secció Oficial del 14è Festival de Cinema Europeu de Sevilla, arrencant al respectable somriures, riallades i prolongats aplaudiments.

Perquè l'humor, afortunadament, recorre aquesta pel·lícula que fuig del romanticisme embafador per plantejar no només com poden ser les famílies avui dia, sinó com n’és de complicat prendre decisions entre dues... o més persones. El guió, escrit pel director al costat de Jules Nurrish, presenta una parella de lesbianes -Eva i Kat (encarnades per Oona Chaplin i una magnífica Natalia Tena)- que es plantegen l’espinós tema de la descendència, ja que compartir la responsabilitat d'una mascota se li queda petit a una d'elles. Una decisió així, que condiciona d'una manera ineludible el futur, portarà conseqüències per a aquestes dones, ja que cadascuna té un concepte de vida diferent. I per subratllar que els sentiments no tenen -o no haurien de tenir- rescloses, un amic de Kat, Roger (David Verdaguer), ve a visitar-les: potser l'home és l'instrument que elles necessiten per completar el seu pla d’augmentar la família...

La institució familiar, aquesta quimera sagrada enrocada en el nostre disc dur educacional, és qüestionada aquí en abanderar qualsevol tipus d'alternativa, alliberada de prejudicis i clixés, des de l'adopció de mascotes fins a l'amistat convertida en alguna cosa més... biològica: l'opció de procrear no hauria de ser una cosa dramàtica i no hi ha respostes a les pulsions de la p/m-aternitat, ens ve a dir aquest cineasta resident als EUA. Marques-Marcet no dramatitza el conflicte i revesteix d'un aire de joc les relacions del seu trio protagonista, que no para de malbaratar una química imprescindible que ve apuntalada per l'amistat prèvia entre Chaplin i Tena, mentre aquesta última ja va compartir cartell amb Verdaguer a 10.000 km. Aquest actor ja està rodant la tercera pel·lícula de Marques-Marcet: La bona espera.