La comèdia està per a coses com aquestes que si les diuen en una tertúlia d'aquelles polítiques que han monopolitzat les televisions i les ràdios són criticades sense pietat. A la comèdia, més encara si en el fons és tan blanca i inofensiva, tan et dono un clatellot però ho faig amb un somriure i al cap de cinc minuts t'estic demanant perdó, com Amb els braços oberts, se la deixa que digui aquestes veritats com el puny que, tot i que el cop de puny no sigui violent, fa mal.

En aquests dies (bé: anys) on a tothom se li omple la boca amb lloes cap a l'amor als desemparats, als immigrants i els refugiats, està molt bé que el Christian Clavier d'aquest vodevil francès, un progre intel·lectual d'esquerres, ens demostri que dins d'aquests lliberals de boca (la majoria) hi ha un petit burgès imbècil i racista. Igual que hi ha qui governa alcaldies de grans capitals que es desviu per acollir els fugits de guerres i desfavorits del món en els discursos i mítings però després viu en una urbanització de luxe amb guarda de seguretat que colpeja el primer magribí, gitano o homeless que passa per allà a prop, el personatge de Clavier, ja gaudint com una mona en aquests rols tan de Louis de Funès (o del nostre Agustín González), rep una bufetada a la seva fatxenderia i orgull amb una família de romanesos al seu jardí.
Des que Michel Simon de Boudu salvado de las aguas de Jean Renoir dinamitava una família de burgesos amb bona consciència que no reia tant. Més, per descomptat, perquè no som en una sàtira social i de classes com era la immortal comèdia destroyer de Renoir (dels anys 30, perquè diguin de la modernitat del gènere), que pot, sinó perquè som davant d’una càrrega de profunditat adreçada al si de l'esquerra europea. Hi haurà qui digui o escrigui (i ja ha passat) que es tracta d'una venjança d'un cineasta de dretes en un producte conservador pensat més per a un espectador de certa edat. Potser, però això no invalida que la pel·lícula tregui el pitjor (perquè sigui el millor en termes d'humor) de l'ésser humà, sigui d'esquerres, de dretes o sigui un gitano romanès murri i penques que s'aprofita del bonisme i la mala consciència del primer món.

Si de cas calgués criticar-li alguna cosa a Amb els braços obertsés que acaba caient en la bondat, en allò del diàleg, la convivència i bla bla bla. De vegades, el més còmic i el més revulsiu és realistament malvat i mala persona. Com ho som tots, caram. 

A favor: Quan som en una comèdia on tots els personatges són el pitjor.

En contra: Caure en la hipocresia bonista que denuncia.