Amb la seva nova pel·lícula, Kathryn Bigelow segueix endinsant-se en l'estil periodístic per parlar del poder de la violència... i la violència del poder.

[...] En les seves més de dues hores de durada, angoixants fins a l'extrem, la pel·lícula recull aquest clima de protesta civil dels anys 60, crucial per a la millora dels drets d'una comunitat que encara estava apartada en guetos, perseguida per la policia i víctima constant del racisme a diversos nivells. Detroit era la joia de la corona: la brutalitat del seu cos de policia era més que coneguda en aquells temps, i la violència als carrers els va donar l'excusa per justificar les seves accions.

La pel·lícula és un exercici admirable de recerca. La documentació i les imatges d'arxiu es combinen amb els testimonis dels presents en una dramatització dels esdeveniments que només deixa entreveure aquest esperit periodístic de forma evident en petits llampecs, tot i que recorre els fonaments de la seva narrativa constantment. Una pel·lícula així, en un moment com aquest, no podria -no hauria- haver-se fet amb menys rigor. L'època Trump ho mereix. El seu discurs contra "el forà" i, sobretot, els esdeveniments a Charlottesville -als quals aquesta pel·lícula sembla una mena de rèplica- semblen un preludi magnífic per a la seva estrena. Un film que alenteix l'habitual narrativa de Bigelow per recrear-se en l'horror de la injustícia.

[...] Però Bigelow no és una directora de postals, perquè cadascuna d'aquestes imatges comparteix un mateix missatge. Acero azul és potser la més reveladora de totes. En aquesta, Jamie Lee Curtis interpreta una dona policia que, en la seva primera nit de servei, es veu obligada a matar un violent atracador. L'impacte de la mort, de matar, l’atordeix, i un dels testimonis roba l'arma del delinqüent. Com un antecedent de Christian Bale a American Psycho (Mary Harron, 2000), aquest home que treballa a Wall Street desenvoluparà una demència absoluta al voltant de l'arma i la seva capacitat de treure la vida com a via d'escapament de la seva estressant rutina diària. Es torna addicte a la violència, igual que el personatge de Jeremy Renner a En tierra hostil, incapaç de deixar la guerra per l'adrenalina que desperta en ell estar tan a prop de la mort, o la protagonista d’El peso del agua (2000), obsessionada per un crim passional especialment morbós que va passar fa centenars d'anys. Totes aquestes personalitats portades a la pantalla per Bigelow conflueixen en un mateix espai de reflexió, que unifiquen la seva filmografia d'una forma no només coherent, sinó també apassionant.