KEDI (GATOS DE ESTAMBUL)

Títol original: Kedi Direcció: Ceyda Torun País: Turquia Durada: 80 min Any: 2016 Gènere: Documental Música: Kira Fontana Fotografia: Alp Korfali, Charlie Wuppermann Distribuïdora: Avalon Estrena a Espanya: 21/7/2017

Apta per a tots els públics
Versió Original subtitulada en castellà
SINOPSI

Centenars de milers de gats vaguen lliurement per la frenètica ciutat d’Istanbul, la metròpolis turca de gairebé 15 milions d'habitants que divideix Orient d'Occident. Sense amo, aquests animals viuen entre dos mons, ni salvatges ni domèstics -i omplen d'alegria els que decideixen adoptar-. A Istanbul, els gats funcionen com a reflex de les gents, permetent-los reflexionar sobre les seves vides d'una forma única.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

‘Kedi (Gatos de Estambul)’ de Ceyda Torun

Istanbul és una ciutat mítica per moltes raons, derivades especialment de la seva situació geogràfica que la converteix en la porta d'enllaç entre Occident i Orient. Multitud de persones de diverses races i religions es concentren en un lloc amb una riquesa arquitectònica que ja deixa entreveure el seu gloriós passat. Però a la localitat otomana no només hi ha lloc per a les persones. Els gats colonitzen bona part dels carrers istanbulites i conviuen amb l'ésser humà en certa harmonia. Persones que els donen de menjar, els acaricien, els conviden a casa i fins i tot senten que tenen un deute amb ells. Lluny de ser uns animals qualssevol, els gats són habitants de la ciutat encara que no formin part del cens.

La cineasta turca Ceyda Torun és una d'aquestes ciutadanes istanbulites que senten una connexió especial amb els gats. Per aquest motiu es va decidir rodar Kedi (Gatos de Estambul), un documental que pretén mostrar-nos la vida dels felins a la localitat i la seva constant interacció amb les persones. Una vida que, com deu saber qualsevol que conegui bé aquestes criatures, està basada en una rígida rutina que no els impedeix desviar-se’n quan vegin un perill, una presa o alguna cosa que els desperti la seva inesgotable curiositat. Gats amb nom o sobrenom, gats tranquils o massa actius, gats desvergonyits o tímids, gats golafres o gates que comparteixen la seva peça alimentària amb els seus fills... A la pel·lícula, com a la vida real, es mostren tot tipus de personalitats felines.

El documental es nodreix dels testimonis de diferents habitants d'Istanbul, que narren diferents històries sobre els gats del lloc. Encara que qualsevol persona que convisqui amb un felí ja conegui bé el molt que aquests animals poden oferir, la veritat és que algun relat de Kedi sembla gairebé de ficció pel grau de sorpresa que desperta. Precisament, el fet que el film pugui agradar tant a persones habituades a estar envoltades de gats com a aquelles que no els coneguin tan bé és una clara mostra del coneixement que desprèn la seva directora a l'hora de transmetre'ns la vida dels felins, sense que calgui que la mateixa Torun tracti de robar-los un segon de protagonisme a ells o a la resta d'habitants d'Istanbul. La càmera busca constantment el gat i ens mostra la ruta que uns quants d'ells fan pels carrers de la localitat turca. Fins i tot en aquests amplis plans que capten la ciutat en tota la seva esplendor, els espectadors més atents aconseguiran veure un felí situat als racons més difícils d'imaginar, tal com són ells en realitat.

Lluny de buscar una humanització dels animals, com erròniament s'intenta transmetre per part d'alguns dels seus presumptes defensors, Kedi mostra el costat més purament felí d'aquests adorables éssers. Torun demostra que la convivència en carrers i edificis és beneficiosa per a tots dos i que la llibertat dels felins no està renyida amb el normal discórrer de la vida dels istambulites, a través de diverses imatges on veiem com els gats demanen menjar a la gent que està asseguda a les terrassetes de cafeteries o al personal d’aquests negocis. Circumstàncies que fins i tot en ciutats amb força presència felina (Madrid, per exemple) serien associades amb molèsties o falta d'higiene, a Istanbul s'interpreten amb una gran naturalitat. D'altra banda, el fet que la directora no mostri o insinuï el rebuig d'alguns ciutadans als gats no vol dir que aquest no existeixi sinó que, sota lògica interpretació, la negativitat no té cabuda en un documental que precisament intenta mostrar la cara més amigable d'aquests entranyables animals.

Álvaro Casanova – Cinemaldito.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: