CANES 2016: Justine Triet obre la Setmana de la Crítica de Canes amb una comèdia sofisticada i extravagant protagonitzada per una sensacional Virginie Efira

"Em plantejo moltes coses sobre la meva vida en aquest moment". Justine Triet, que representa amb goig les contradiccions d'una dona moderna presa totalment voluntària del parany de l'explosió de les barreres entre la seva activitat professional i la seva existència personal, ha obert amb brillantor i amb bon humor la Setmana de la Crítica de la 69aº edició del Festival de Canes . La cineasta, que confirma de sobres totes les promeses del seu primer llargmetratge, La bataille de Solférino, signa amb Los casos de Victoria un film molt original, dins el respecte aparent dels codis dels clàssics de la comèdia nord-americana i que demostra un subtil domini de les possibilitats narratives ofertes per situacions caòtiques i al límit. 

Justien Triet, que teixeix metòdicament la seva tela sota una pàtina tradicional (a diferència de la seva primera pel·lícula, que era molt més crua, des de tots els punts de vista) a través del filtre de motius còmics que flirtegen amb aplom amb l'extravagància, aconsegueix superposar hàbilment tres nivells de percepció: un film sovint divertit, un retrat de la dona atractiva amb un polsim de romanticisme i un quadre intel·ligent de societat esbossada de manera indirecta. Un aliatge de simplicitat i de complexitat l’encant del qual actua progressivament i que proporciona un paper d'or a l'actriu belga Virginie Efira, extraordinària en la seva normalitat desestructurada en la pell del personatge de l'advocada criminalista Victoria Spick.
Victoria, mare soltera i afectuosa però completament avançada en l'exercici parental [...] intenta a empentes i rodolons compaginar el seu esforç a la feina amb una recerca confusa de felicitat afectiva i sexual [...]

Argument molt rigorós, posada en escena senzilla i elegant, equilibri harmoniós de tons d'un humor enginyós que oscil·la entre l’afecte i la corrosió i que de vegades va fins a la paròdia (escenes de sales d'audiències d'antologia), juxtaposició de gèneres sota l’embolcall de la comèdia, pertinència d'assumptes de societat abordats en el passatge... La riquesa de Los casos de Victoria guanya en consistència al llarg de la pel·lícula, un cop assumida l'adaptació a aquest singular personatge que al cap i a la fi és simplement una dona d'avui dia.

Amb aquest segon llargmetratge, Justine Triet s'obre cap a perspectives apassionants, tant la seva facilitat d'associar domini i falta de fermesa, anàlisi gairebé antropològica i entreteniment, realisme i fantasia, deriva de l'evidència d'un potencial cinematogràfic que amplia amb facilitat els seus límits. 

Fabien Lemercier – Cineuropa.org