Si les primeres reaccions a Spider-Man: Homecoming eren molt lloadores per al treball de Tom Holland i del nou malvat, Michael Keaton, les primeres crítiques no podien ser menys. Per a molts, es tracta d'una pel·lícula fresca i divertida... però no tots n’estan convençuts.

Spider-Man: Homecoming, la reinvenció de l’enfilamurs encarnada per Tom Holland, arribarà a les pantalles americanes el proper 7 de juliol. Al nostre país no podrem gaudir-la fins al dia 28, però com era d'esperar, ja comencen a arribar les primeres crítiques de la cinta de Jon Watts. I malgrat que moltes l'assenyalen com l'encarnació més divertida de Peter Parker, no tots n’estan convençuts.

Pel que sembla, Homecoming ha tornat a demostrar que Spider-Man no és un dels superherois més estimats dels fans per mera casualitat. Però això no ha estat prou per convèncer els crítics que una franquícia pot renéixer una i altra vegada si canvies d'elenc i d'actitud.

"És ocasionalment emocionant, però sovint frustrant", assenyala John DeFore de The Hollywood Reporter en el seu article. "Representa un pas en fals creatiu per a l'estudi, encara que possiblement els fans gaudiran molt més amb aquest Spider-Man que amb el The Amazing ..., d'Andrew Garfield", afegeix el crític. Per la seva part a Screen Internacional opinen que "és un sòlid reinici, entretingut i atractiu, que pot deixar els espectadors amb l'esperança que les versions posteriors siguin una mica millors".

Un altre gran problema, segons Screenrush, no és la manca de bons personatges, sinó tot el contrari. "El problema no és que els molts personatges de la pel·lícula siguin dolents, el problema és que la majoria d'ells són fabulosos, i Homecoming, tot i durar 133 minuts, no té temps per a tots ells", va escriure. "La pel·lícula treballa dur per col·locar Spider-Man en l'Univers Cinematogràfic de Marvel (UCM)".

[...] Peter Travis, de Rolling Stone, mira més cap al futur quan diu que "hi ha una càrrega espontània en la pel·lícula, una innocència eufòrica, que fa que sigui un antídot molt necessari per a una fórmula de franquícia obsoleta". A The Guardian assenyalen que, tot i buscar la connexió amb l’UCM, la pel·lícula té "un guió fermament elaborat que construeix els ponts amb cura".