TESTIGO

Títol original: La mécanique de l’ombre Direcció: Thomas Kruithof Guió: Yann Gozlan, Thomas Kruithof País: França Durada: 88 min Any: 2016 Gènere: Intriga, thriller Interpretació: François Cluzet, Alba Rohrwacher, Simon Abkarian, Sami Bouajila, Denis Podalydès, Alexia Depicker Música: Grégoire Auger Fotografia: Alex Lamarque Distribuïdora: A Contracorriente Estrena a Espanya: 9/6/2017

No recomanada per a menors de 12 anys

Doblada en castellà i versió original subtitulada en castellà
SINOPSI

Un enigmàtic home de negocis en nom d'una misteriosa organització es posa en contacte amb Duval (François Cluzet) per oferir-li un treball senzill i ben remunerat: transcriure escoltes telefòniques interceptades. Duval, econòmicament desesperat, accepta sense preguntar sobre la finalitat de l'empresa que el contracta. Tot d'una, embolicat en un complot polític, ha d'afrontar la brutal mecànica del món ocult dels serveis secrets.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

Escoltant en la foscor


La beneiteria del gest que François Cluzet imprimeix al protagonista encaixa harmònicament amb una aposta d'estil acusadament minimalista

Sense feina i en procés de reconstrucció personal, de reunió en reunió d'Alcohòlics Anònims, Duval, el protagonista d'aquesta història, rep una d'aquestes ofertes de feina que confirmen la contemporània vigència d’allò kafkià: transcriure, amb la màxima objectivitat notarial, els enregistraments d'una sèrie de trucades interceptades. La beneiteria del gest que François Cluzet imprimeix al seu personatge encaixa harmònicament amb una aposta d'estil acusadament minimalista, que és, alhora, la gran fortalesa d'una pel·lícula que sap capturar l'opressiva asèpsia dels nous entorns laborals i el punt feble d’aquest thriller, que, per la seva autoimposada naturalesa subtractiva, no habilita angles cecs per camuflar les claus del seu enigma.

En el seu debut com a director, Thomas Kruithof sembla guiar-se pel referent del thriller paranoic dels 70, amb La conversación (1974) de Francis Ford Coppola com a model preferent. Quan la trama enfronta el protagonista amb una gravació en què escolta la seva pròpia veu, el substrat kafkià comença a flirtejar amb els obsessius jocs de desdoblament proposats per Philip K. Dick. Testigo, no obstant això, no aconsegueix preservar per gaire temps el seu joc d'incerteses i, en els seus trams finals, acaba per sucumbir a certes mecàniques de thriller molt més convencional i previsible del que s'anticipava. Això no obstant, l'òpera prima de Kruithof pot presumir d'un considerable toc de distinció en una zona equidistant de la tradició del polar i de la contemporània tendència del cinema europeu de mimetitzar rutinàriament models nord-americans.

 

Jordi Costa – Cultura.elpais.com

 

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: