 |
Títol original: Die dunkle Seite des Mondes Direcció: Stephan Rick Guió: Catharina Junk, David Marconi, Stephan Rick (novel·la: Martin Suter) País: Alemanya Durada: 98 min Any: 2015 Gènere: Thriller Interpretació: Moritz Bleibtreu, Jürgen Prochnow, Nora von Waldstätten, André Hennicke, Nino Porzio, Doris Schretzmayer, Sabine Rossbach, Marco Lorenzini, Luc Feit, Yves Robert Schaaf, Ian T. Dickinson, Bartosch Lewandowski, Germain Wagner, Eugenie Anselin, Al Ginter, Timo Wagner Fotografia: Stefan Ciupek, Felix Cramer Distribuïdora: Cada Films Estrena a Espanya: 2/6/2017
No recomanada per a menors de 16 anys
Doblada en castellà |
|
|
|
|
|
|
|
SINOPSI
En les altes esferes del món polític i empresarial, Elizabeth Sloane (Jessica Chastain) té una reputació formidable. Coneguda per la seva astúcia i els seus èxits sense comparació, sempre ha fet el que fos necessari per guanyar. Però quan s'enfronta a l'oponent més poderós de la seva carrera, s'adona que la victòria pot tenir un preu massa alt.
(Fotogramas.es) |
|
|
CRITICA
L'ètica del tauró
La fragilitat malaltissa i la mirada insomne de Jessica Chastain es posen al servei del complex retrat d'una lobbista
Quan Arthur Edens, el personatge que encarnava Tom Wilkinson a Michael Clayton (2007), oblidava prendre la seva medicació, patia, com a efecte secundari, l'emergència d'una consciència ètica. Fins a aquest moment havia funcionat com a peça irreprotxable d'un sistema corrupte amb els mecanismes molt ben greixats. A El caso Sloane, la pàl·lida pell, la fragilitat malaltissa i la mirada insomne de Jessica Chastain es posen al servei del complex retrat d'una lobbista, estratega d'acords entre els bastidors de la vida política que es mou al seu territori amb la depredadora seguretat del tauró conscient que mai se li escapa una presa. Elizabeth Sloane també necessita medicar-se per funcionar -aquests estimulants que la mantenen desperta a esquenes del seu metge-, encara que no hi ha cap descuit en aquesta autoregulació química perquè l'ètica (o alguna cosa semblant) vingui a desestabilitzar la seva posició. El guió del debutant Jonathan Perera -una carta de presentació de filiació sorkiniana i autoconscient rotunditat- és molt hàbil en deixar en un estimulant punt d'indefinició el que porta el personatge a no fer el següent moviment que s'espera d'ell. Sloane decideix redirigir la seva ferocitat en favor de l'aprovació d'una llei que imposarà limitacions a la possessió d'armes entre els ciutadans nord-americans. És l'ètica, un orgull contrariat o la simple ambició professional el que ha entrat en joc?
Encara que John Madden no apliqui a aquesta història més que un funcional dinamisme al servei de les veloces ràfegues verbals dels seus personatges, El caso Sloane és una pel·lícula fascinant per la seva paradoxal tensió, generada en sostenir un discurs ètic liberal sobre la dubtosa operativa d'un personatge conflictiu i reprovable. Una tensió que converteix en incòmoda la integració d'aquest discurs en el si de la reivindicació feminista de la visibilitat i l’apoderament femenins: en bona mesura, el personatge de Jessica Chastain encarna l'assimilació dels aspectes més agressius dels tradicionals rols masculins. Però El caso Sloane, malgrat un gir final que s'acosta als excessos imaginatius de Missión: Imposible, la sèrie televisiva, és també una pel·lícula simptomàtica: en cert sentit, el seu discurs de fons podria estar negociant amb l'aguda antipatia que va generar Hillary Clinton durant el període electoral. Un aparatós rentat de cara que avui sembla estar esbroncant uns votants que no van veure l'ànima íntegra -i dolguda- darrere la superfície aspra.
Jordi Costa – Cultura.elpais.com |
|
|
|
|
CineBaix Joan Batllori, 21 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) 93 666 18 59 cinebaix@cinebaix.com Disseny web: