Me casé con un boludo reuneix, vuit anys després, la mateixa parella protagonista, director, guionista i productors d'Un novio para mi mujer. Bé, l'única cosa que tenen en comú les dues pel·lícules és això.

També comparteixen el gènere de la comèdia romàntica, però Un novio... era decididament més comèdia que romàntica, i Me casé con un boludo, malgrat el que un pot intuir des del vessant gràfic i directe del títol, empresona, conté una veta tendra i d'amor decididament pur.

Fabián Brando i Florencia es coneixen en un set de filmació. Ell és una estrella egocèntrica, ella una mala actriu, però és la xicota del director. Quan aquest maltracti Florencia en el rodatge, Fabián la defensarà. I Florencia s’enamorarà d'aquest home.

En realitat d'aquest personatge, perquè Fabián, com indica el títol... La pel·lícula fa un gir ràpid quan Fabián, que viu per a si mateix, sent la seva flamant esposa confiar als seus amics que sent que es va casar amb un "pelotudo irrecuperable". Fabián estima tant Florencia que demana ajuda al guionista, perquè li munti un personatge, per recuperar-la, perquè si la perd, sent que es mor.

Sense deixar de banda el costat humorístic, que és el motor de la pel·lícula, el guió de Pablo Solarz i la direcció de Juan Taratuto comença a balancejar les coses.  

El film té diàlegs realment ocurrents i han sabut -tots- aprofitar el ganxo i el que millor sap fer Suar, i els enormes dots de comediant de Bertuccelli. Potser ha estat innecessari fer peu en la nova comèdia americana -el moment semiescatològic de Florencia en allò del psicòleg-, però això és qüestió de gustos.

Hi ha, sí, molt d'humor a partir de referències cinematogràfiques -mentre filmen la pel·lícula; en l'estrena d’aquesta- i sortides enginyoses, que demostren que el timing per al gag del qual -tots- van fer ús a Un novio para mi mujer no va ser obra de la casualitat.

Com tampoc que els personatges secundaris -els companys, els sidekicks de la comèdia de Hollywood- no només estan ben escrits i tenen la seva petita elaboració, sinó que estan molt ben interpretats per un seguici d'actors del teatre o el cinema independent.

En síntesi, que Me casé con un boludo està feta per complir amb la seva comesa d'entretenir, amb riures i alguna riallada, que no és tan rodona com Un novio para mi mujer, però que bé val la pena esperar per una tercera pel·lícula de -tots- ells junts.

Molt bona