CRÍTICA

Hedi, o l'emancipació masculina

"Ja sabem el que passarà", diu Hedi (Madj Mastoura), heroi del primer llargmetratge del tunisià Mohamed Ben Attia, Hedi -que es projecta a la secció oficial de Berlín-, a la seva jove promesa Khedija (Omnia Ben Ghali), amb la qual contraurà matrimoni d’aquí a uns dies, seguint els plans de la seva mare, ansiosa que el seu fill petit s'instal·li a la casa renovada que limita amb la seva, ja que el seu primogènit ha marxat a viure a França. En efecte, el pla de futur de Hedi està determinat per endavant. Només queda executar els rituals tradicionals entre les dues famílies, i la mare de Hedi (Sabah Bouzouita) hi posa tantes ganes que aquest últim només ha d'esperar en silenci, mentre segueix amb els freqüents desplaçaments que li exigeix el seu treball de comercial.

Però aviat ens adonem que el mutisme de Hedi s'assembla més a la incomoditat que a la submissió serena davant la voluntat materna. La calma aparent del seu rostre, que la càmera no deixa de seguir gairebé ni un moment, és traïda per la seva mirada inquieta, una mica perduda. I després, de sobte, enmig d'aquest oasi que és l'hotel on s'allotja durant la seva missió -un complex per a turistes alemanys a peu de platja-, ens adonem que Hedi s'està oferint a si mateix una mena de comiat de solter -en companyia d'una de les animadores de l'hotel, Rym (Rym Ben Messaoud), una tunisiana de trenta anys i calorosa que viu la seva vida lliurement i viatja sovint-, i que el seu matrimoni representa per a ell un moment fatídic en què les cartes estan sobre la taula i haurà de dir adéu per sempre al seu somni de convertir-se en dibuixant de còmics.

Però en el moment en què Rym -de qui Hedi s'està enamorant fàcilment, alegrement, sense reserves, per primera vegada a la seva vida- li indica que el seu desig de convertir-se en dibuixant no encaixa amb la definició de somni, sinó més aviat amb la de "projecte", un sentiment nou es desperta dins Hedi: la idea que no ha de sacrificar-se. En aquest moment, Hedi li pregunta a Khedija què és el que vol realment, què vol ella, i veu que ella és incapaç de respondre, més enllà de parlar del matrimoni, tal com ho han previst les seves famílies, com si ella ni tan sols comprengués la pregunta -ni, per extensió, la noció d'identitat pròpia i de voluntat personal no determinada pels costums familiars-.

L'originalitat de Hedi no està només en el fet que Ben Attia relati l'emancipació d'un home de les tradicions que sufoquen, generalment i sobretot, la dona, sinó també en el fet que aquesta voluntat d'independència l’hi inspira la llibertat d'una dona; la figura de Rym serveix de comparació pel que fa als altres personatges femenins, que es revelen com a paradoxals garants de l'estat de coses: la mare, instigant el matrimoni, però també Khedija en sotmetre's de bon grat, sense qüestionar res.

Aquest retrat sensible i subtil de la societat tunisiana a través de la història d'un home de trenta anys modern, ofegat pels costums atàvics, ha estat coproduït per la companyia tunisiana Nomadis Images, al costat de la productora belga dels germans Dardenne, Les Films du Fleuve, i la francesa Tanit Films.