LA PROPERA PELL

Direcció i guió: Isaki Lacuesta i Isa CampoPaís: Espanya Durada: 103 min Any: 2016 Gènere: Drama Interpretació: Àlex Monner, Emma Suárez, Sergi López, Bruno Todeschini, Igor Szpakowski, Mikel Iglesias, Greta Fernández, David Arribas, Pablo Rosset, Guillem Jorba Música: Gerard Gil Fotografia: Diego Dussuel Distribuïdora: Betta Pictures Estrena a Espanya: 21/10/2016

No recomanada per a menors de 12 anys

Versió original en català i castellà

SINOPSI

Un adolescent desaparegut torna a casa després de vuit anys quan tothom el donava per mort i es reincorpora a la vida familiar marcada pel misteri de la seva desaparició. A poc a poc sorgirà el dubte de si realment es tracta del nen desaparegut o d’un impostor.

(Ciclegaudi.cat)

CRÍTICA

Doble ànima

La campana d'íntima comunicació que Emma Suárez i Álex Monner aconsegueixen aixecar marca un dels cims expressius d'aquesta pel·lícula excel·lent

Té cert sentit considerar Murieron por encima de sus posibilidades (2014) com l'última pel·lícula d'Isaki Lacuesta i La propera pell com la primera d'Isa Campo i Isaki Lacuesta. Aquella comèdia filounderground sobre les conseqüències de la crisi semblava guiar-se per un cert impuls autodestructiu: el cineasta tancava un recorregut de temptejos, experiments i indagacions amb un treball que qüestionava, a través de l'humor caòtic, la seva pròpia imatge com a autor, construïda en una successió d'heterogenis treballs que, violentant les fronteres entre realitat i ficció, van abordar temes com la inestabilitat de la identitat, el pes de la memòria i l'erosió del temps.

La doble autoria de La propera pell es tradueix en un llenguatge d'imponent organicitat, on cada solució de posada en escena i cada decisió d'estil es dirien resultat de l'exigent confrontació de dues intel·ligències: aquí hi ha precises línies de diàleg en el tancament d'algunes seqüències, detalls o gestos capturats elegantment per la càmera que sempre serveixen per obrir noves vies de complexitat en el discurs, subratllant l'ambigüitat medul·lar del relat. La pel·lícula proposa, així, un desafiament als seus espectadors, obligats a estar sempre alerta davant una pantalla que exilia tota temptació de sucumbir a l'efecte tranquil·litzador del discurs tancat. Identitat, memòria i temps es barregen en el corrent subterrani d'una història que s'apropia d'alguns mecanismes del thriller per llimar-los d'automatismes.

El retorn a casa d'un adolescent que va desaparèixer vuit anys enrere i que bé podria ser un impostor suposa l’arquetípic punt de partida d'una proposta on la doble mirada dels directors troba la seva correspondència en una narració que es desplega com un intricat trenat de dualitats i confrontacions dialèctiques. En una de les seqüències més poderoses d'aquesta pel·lícula sense notes en fals, una celebració a la taverna del poble gelat que centra l'acció permet il·lustrar com s'harmonitzen les molt diverses estratègies expressives que fa servir la pel·lícula: des del conscienciós disseny de so fins a la precisió d'un repartiment compromès a equilibrar enunciació i subtext, passant per la calculada fluïdesa d'uns moviments de càmera al servei de l'amplificació de significats. La campana d'íntima comunicació i extrema comprensió mútua que els personatges d'Emma Suárez i Álex Monner aconsegueixen aixecar entre el foc creuat de les mirades alienes marca un dels cims expressius d'aquesta pel·lícula excel·lent.

Jordi Costa – Elpais.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: