CRÍTICA
'El petit Príncep' de l'única manera possible
[...] Mark Osborne, abans responsable de Kung-Fu panda i la pel·lícula de Bob Esponja, s'arrisca a una missió sobre el paper impossible: reconvertir el text d'El Petit Príncep [...]. La idea és servir-se de la literalitat de l'escrit no com a argument sinó com a excusa i, així, compondre un conte contemporani prou gamberro per exorcitzar qualsevol intent de cursileria.
Si ho recordeu, el text original, abans de caure víctima del marxandatge i de l'estupidesa Zen, diguem-ho així, és un delicat, precís i preciós acostament a la malaltia de créixer. O, millor, de simplement viure [...].
Doncs bé, Osborne combina l'animació en tres dimensions amb l'stop-motion per recrear una aventura que parla de coses com ara com son d'agradables les postes de sol quan s'està trist; d'això i de vells bojos, nens repel·lents i adults vanitosos. I de guineus, roses, satèl·lits, baobabs i elefants que semblen barrets. Ja ho sabeu.
El resultat és una pel·lícula que gesticula com un equilibrista savi i metòdic sempre al límit de partir-se la crisma per culpa d'un violí de més, una endevinalla improcedent o una metàfora irritant. Però no, es queda en el lloc just des del qual identificar perfectament els cursis, amb barba o sense, amb blog o sense.
Luis Martínez - elmundo.es |