EL VERANO DE SANGAILE
Títol original: Sangailė Direcció i guió: Alanté Kavaïté País: Lituània Durada: 90 min Any: 2015 Gènere: Drama Interpretació: Julija Steponaityte, Aiste Dirziute, Nele Savicenko, Laurynas Jurgelis, Salkauskaite Inga, Martynas Budraitis, Gaile Butvilayte, Jurate Sodyte Música: Jean-Benoît Dunckel Fotografia: Dominique Colin Estrena a Espanya: 8/7/2016


Qualificació per edats:
No recomanada per a menors de 16 anys
Versió original en lituà subtitulada en català
SINOPSI

Sangaile és una jove de disset anys fascinada pels avions d'acrobàcies però temorosa de les altures, cosa que li ha impedit endinsar-se al món dels pilots. Durant un espectacle aeronàutic d'estiu, prop del poble dels seus pares, coneix Austé, una creativa noia de la seva edat que viu la seva vida al màxim. Sangaile permetrà a la seva nova amiga descobrir el seu secret més íntim, descobrint en el procés l'amor adolescent gràcies a l'única persona que realment l'anima a volar.

(sensacine.com)

CRÍTICA

Vertiginoses passions de joventut

La cineasta lituana Alanté Kavaïté se submergeix amb subtilitat en les turbulències del pas de l’adolescència a l’edat adulta

Descoberta amb l’originalíssima Fissures (2007), la cineasta lituana establerta a París Alanté Kavaïté torna per fi amb el seu segon llargmetratge, titulat El verano de Sangaile, amb el qual es confirma el seu innegable talent cinematogràfic fonamentat en la delicadesa en què és capaç de captar les sensacions. [...]


El verano de Sangaile ens submergeix amb una enorme sensibilitat en un moment clau en la vida d'una jove de 17 anys a la recerca de nous horitzons tot i el pes que arrossega en forma de secrets i pors. Un tema aparentment clàssic que Alanté Kavaïté aconsegueix transcendir amb finor ancorant la seva narració en l'univers de les acrobàcies aèries, que exerceix una atracció irresistible i inaccessible sobre el seu personatge principal, i capturant la intensitat de la vida quotidiana al final de l'adolescència: una edat en què el desig i el sofriment de vegades es confonen. Barrejant amb habilitat realisme i poesia, posant l'accent en les mirades, en els gestos i en l'atmosfera per sobre dels diàlegs i les explicacions i jugant amb els silencis i els detalls per fer progressar la intriga sense girs teatrals il·lusoris, la directora crida l'atenció sobre dues actrius joves i prometedores: la carismàtica Julija Steponaitytė, en el paper que dóna títol al film, i Aiste Diržiūtė (Shooting Star el 2015 de l'European Film Promotion).

"La impressió que el teu cor explotarà i, després, tot desapareix. No hi ha càrrega ja; t'eleves, et dissols". Això és, sens dubte, el que somia Sangaile en assistir a la gala d'acrobàcies en l'aire que obre la pel·lícula de manera espectacular. De vacances d'estiu a la casa de camp dels seus pares ja grans (amb qui la comunicació es redueix al mínim), la joveneta de Vilnius presenta un caràcter solitari que amaga tot un seguit de patiments que ressorgiran a mesura que evolucioni la seva relació amb la simpàtica, creativa i una mica extravagant Aisté, habitant dels voltants (i d'una esfera social molt més modesta) que suscita la trobada com si provoqués la fortuna. Aisté durà Sangaile a les festes nocturnes a la vora del llac, convertint-se en una mena d'agent transformador, un cometa que apareix de sobte i escalfa la naturalesa freda de la seva amiga i aviat amant, una ràfega d'aire fantàstic que ajudarà Sangaile a superar les seves inhibicions autodestructives i a tractar de vèncer el seu vertigen psicològic (enfront de la vida) i físic (en aquest cel al qual, però, voldria adreçar els seus passos).

El verano de Sangaile mostra tots els talents de posada en escena d'una Alanté Kavaïté que teixeix la seva tela amb lleugeresa sense forçar en cap moment un guió bastant sostingut. Aprofitant els suggerents decorats (una central al costat d'un llac, un petit aeròdrom, la vila confrontant amb el bosc, el camp, una carretera plena de pals, etc.), la cineasta juga artísticament amb els recursos de la llum (ben ajudada per Dominique Colin, directora de fotografia) i la música (a càrrec de Jean-Benoît Dunckel, membre del famós grup Air) per donar forma a una atmosfera que tendeix a l’hipnòtic fins a desembocar en una seqüència totalment onírica. Amb la càmera de vegades enganxada als cossos i sempre situada en un punt fix, Sangaile restitueix meravellosament bé les vicissituds de l'adolescència, quan una imperceptible inflexió pot provocar emocions gegantines. Banyada per una sensualitat gairebé coreogràfica, la pel·lícula estudia amb profunditat aquestes dues adolescents de 17 anys d'edat enlaire del moviment de la vida, sense deixar per això de delectar-se amb sorprenents seqüències d'acrobàcies aèries. Les barrines i els trons celestes són l'eco d'una audàcia totalment ensinistrada que recorda la d'una directora el cinema de la qual, encara que estigui enclavat en la vena autorística de vessant humana, posseeix grans ambicions visuals.

Fabien Lemercier – cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: