CRÍTICA

Un brillant pilot d'avions vol esborrar un insuportable trauma del passat i per aconseguir-ho es desfà de la seva pròpia identitat i desapareix sense deixar rastre. S’acomiada de la seva dona de tota la vida, i enterra una carrera destacada. La pel·lícula s'inicia en aquesta frontissa existencial.

Insomne, turmentat per imatges de cossos que cauen al mar semiinconscients, es va allunyant del medi urbà fins a arribar a un poble perdut de l'interior. Per als habitants del poble -que conserven algunes característiques dels “gauchos” com els cowboys de l’Oest- és un complet estrany, excepte per a un amic del seu pare que també sembla haver triat el lloc per allunyar-se dels conflictes del país. Aquest l'ha convidat a col·laborar en tasques de fumigació per a les quals en Kóblic és la persona adequada. No obstant això, el destí el portarà a retrobar les desgràcies de les quals fuig, amb altres formes, temps i cares.

Paradoxalment també tindrà la possibilitat de recuperar l'amor absent en la seva vida anterior i de reparar una gran injustícia.

El plantejament és força prometedor i el desenllaç no és gens previsible ni fàcil. Gran part del suspens d’aquesta història consisteix precisament en això. A més de les excel·lents actuacions de Darín i Martínez, que estan magnífics, destaca la interessant interpretació d'Inma Cuesta, i la d’alguns personatges secundaris inoblidables.

L’humor no hi és tan present com a Cuento chino i La suerte está echada, els seus dos films anteriors, tot i que Borenstein reserva tocs grotescos per a un parell d'aparicions que li permeten matisar el dramatisme romàntic de la trama en escenes com la de la prostituta al bordell del poble, o la del furiós discurs d'un ridícul però temible abusador que alterna la vida delictiva amb els negocis.

Amb molt de western i de sèrie negra, la història atrapa des de l’inici fins al final.

Rouse Cairos – Filmaffinity