CRÍTICA

Lamata impregna Saragossa de 'Manhattan'

La nova pel·lícula del cineasta aragonès va tancar la Secció Oficial del Festival de Màlaga. Eduardo Noriega i Michelle Jenner suporten el pes d'una trama que avança mitjançant diàlegs extensos i ben estructurats que donen consistència a un llargmetratge que no pot ser qualificat d’embafador, cosa que és d'agrair per la veracitat que dóna al quadrangle amorós que la conforma.

Michelle Jenner i Eduardo Noriega porten el pes interpretatiu d'una trama que arrenca amb un joc en què l'espectador es va endinsant al costat dels protagonistes amb el pas dels minuts de metratge. Irene, el personatge de Michelle, marca les regles d'una conquesta que guanya punts i veritat a mesura que el guió va mostrant les seves cartes.

Un guió que té molt a dir i amb una estructura solvent durant tota la durada de la cinta. Recorda, i molt, l'estil narratiu de directors com Woody Allen a Manhattan o Medianoche en París, aproximant-se alhora també a l'estil del gran Neil Simon. Però les comparacions són odioses i és per això que només es ret justícia a Nuestros amantes si s'analitza sense establir comparacions entre obres mestres del cinema universal. La resta del repartiment, format per Amaia Salamanca, Fele Martínez (que amb Eduardo Noriega executa una de les millors seqüències de la pel·lícula) o Gabino Diego, complementa a la perfecció la dupla protagonista i encaixa en un puzle que també conté peces en forma d'història.

Igual que passa amb les nines matrioixques, del guió de Nuestros amantes Irene i Carlos van extraient una sèrie de noms propis lligats a la literatura universal que entren en simbiosi amb la narració i l'aura que a poc a poc va generant la història d'amor entre els personatges representats per Michelle i Eduardo.

Després de visualitzar la nova pel·lícula del director nascut a Saragossa és impossible no pensar que Lamata ha rodat la cinta pensant fer de passada un regal a la seva terra. A Nuestros amantes, les localitzacions i el poder visual que aquestes concedeixen a la creació estètica de la pel·lícula juguen un paper fonamental. També la música. El treball de Roque Baños sempre està a l'alçada i a Nuestros amantes no podia ser menys fent que la cinta guanyi punts quan més ho necessita a través del canal auditiu. En aquesta quadratura musical tampoc podia faltar-hi el granet de sorra d'un altre saragossà universal, Enrique Bunbury.

Per tot això, en no tractar-se d'una comèdia romàntica en voga, Nuestros amantes pot donar un cop a la taquilla després que s’estreni en cinemes el proper 3 de juny. Sens dubte, la desconfiança que pot generar la temàtica per als espectadors escèptics amb la comèdia romàntica espanyola es podrà veure reconvertida en grat quan vegin que una vegada més el nostre cinema té capacitat per explicar bones històries amb pressupostos ajustats.