CRÍTICA

'Alcaldessa', la pel·lícula de Colau:

el seu viatge des de l'activisme de la PAH a l'Ajuntament

La regidora s'ha convertit en protagonista del primer llargmetratge de Pau Faus. En el film mostra les seves pors que no li agradi el món de la política i obre les portes de la seva intimitat

El món del cinema posa els ulls en Ada Colau. Lluny de ser la nova musa del setè art, el cineasta Pau Faus ha convertit l’exactivista antidesnonaments en protagonista del seu primer llargmetratge, Alcaldessa, una crònica íntima del seu pas de l'activisme a peu de carrer a les institucions públiques.

[...] Narrada com si es tractés d'un diari en vídeo, Colau mostra obertament la seva por d’equivocar-se i que no li agradi el món de la política ni ser alcaldessa de Barcelona. "Tinc por que no m'agradi estar en una plataforma política, ni ser candidata ni ser alcaldessa però crec que val la pena llançar-se a la piscina", revela 10 mesos abans de les eleccions municipals del 22 de maig en un dels extractes que la productora ha publicat.

"Paradigma" dels canvis al sud d'Europa

Segons informa la productora, el director ha tingut total accés a les entranyes de Barcelona En Comú i ha gravat de prop la intensa campanya electoral. De fet tal ha estat la compenetració entre el cineasta i l'alcaldessa que Nanouk Films l'arriba a considerar tot un "paradigma" dels canvis polítics al sud d'Europa alhora que destaca la lluita interior de Colau en els últims mesos entre el que s'ha convertit i el que ella qüestionava quan era activista social i va fundar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

En un altre dels vídeos, rodat 10 dies abans de les eleccions, es mostra com Ada Colau participa en una distesa conversa amb els altres candidats a l'Alcaldia de Barcelona com Xavier Trías, de CiU; Alfredo Bosch, d'ERC, i el popular Alberto Fernández, germà del ministre d'Interior en funcions Jorge Fernández Díaz. No obstant això s’hi veu com l'aleshores candidata per Barcelona En Comú se sent incòmoda i, fins i tot, abandona la conversa després de participar-hi amb una sola frase.

La pel·lícula no només se centra en la seva arribada a l'Ajuntament sinó que també reflecteix l'emoció que va sorgir als carrers de Barcelona la nit electoral del 24 de maig així com el dia que va ser investida com a alcaldessa de Barcelona. En aquest punt el film mostra com la plaça de Sant Jaume es va convertir en l'epicentre del trajecte de l’alcaldessa així com un formiguer des del qual van seguir la seva proclamació des d'una pantalla gegant.