EL GRAN DIA
Títol original: Le grand jour Any: 2015 Durada: 86 min País: França Gènere: Documental Director: Pascal Plisson Guió: Pascal Plisson Música: Krishna Levy Fotografia: Simon Watel Distribuïdora: Abordar Estrena a Espanya: 29/1/2016


Qualificació per edats: Apta per tots els públics i especialment recomanada per a la infància
DO en català
Especialment recomanada per a la infància
SINOPSI

Narra la història real de Nidhi (15 anys, Índia), Deegii (11 anys, Mongòlia), Tom (19 anys, Uganda) i Albert (11 anys, Cuba), dues noies i dos nois procedents de diferents punts del món que s'enfronten a una prova que podrà canviar i millorar les seves vides per sempre. "El gran dia" és a prop i els quatre herois fa mesos, fins i tot anys, que es preparen per afrontar aquest desafiament. Després de tant esforç, saben que arriba el moment de fer realitat un somni que no només marcarà el seu destí, sinó també el de les seves famílies. És la seva passió, i ara més que mai se centren en un sol objectiu: l'èxit.

(Filmaffinity)

CRÍTICA

La mirada domada
                                                                     
Pascal Plisson torna a la gran pantalla després de "Camí a l'escola», i ho fa amb la mateixa fórmula: narrant la història de quatre joves que han de superar infinitat de dificultats per optar a les oportunitats que tan fàcilment tenim en l'anomenat primer món. «El gran dia» ens posarà a la pell d'altres quatre joves de diferents continents que hauran d'enfrontar-se a aquest dia crucial en què es decideix el seu futur, el gran dia en què deixen de ser una mica menys nens i una mica més del que finalment seran.

Cuba, Mongòlia, Uganda i l'Índia, països amb sistemes econòmics allunyats, a priori, del que regeix a Occident, units a través de la història de quatre protagonistes a les portes d'un dia que ha de canviar el rumb de les seves vides. Albert buscarà guanyar el combat per al qual es prepara i així fer el primer pas per arribar a ser un campió olímpic a la boxa, mentre Deegii haurà de superar la següent audició que la podria fer entrar com a contorsionista en un prestigiós circ mongol. D'altra banda, Tom buscarà aprovar els seus exàmens de guardaboscos que li permetrien treballar estudiant la vida dels ximpanzés en les reserves naturals d'Uganda, mentre Nidhi lluitarà per entrar en un selecte grup d'estudiants que podria donar-li l'oportunitat d'estudiar enginyeria a la Universitat Politècnica de Benarés. Totes elles representen oportunitats a l'abast de la mà, convertides en somnis pel fet que carreguen amb tanta esperança sobre les seves espatlles els nostres protagonistes i aquestes oportunitats: l'èpica del desfavorit a qui la sort li somriu l'esforç.

El gran dia és un estudi d'aquestes mirades plenes d'esperança, un viatge a través del que callen, de les seves pors i il·lusions, documentant l'esforç diari que porten a terme per tal de tenir una oportunitat única per a ells. I és clar que aquesta oportunitat ha de sacsejar-nos la consciència per resultar tan assequible des de la nostra posició acomodada, però Plisson no busca rendibilitzar el suposat drama sinó donar-li un context, viure’l a través de les emocions dels seus protagonistes. Tant és així que ens veiem també forçats a comprendre que el que no creuríem opcions per als nostres fills siguin somnis en un altre lloc del món, que no tots celebraríem el contorsionisme o la boxa per creure que tenen millors opcions que, en llocs remots, resulten impensables. No hi ha una mirada condescendent a El gran dia, sinó un indici de lliçó d'humilitat, des del punt de vista dels protagonistes i no des de la visió d'un director que imposa el seu discurs als fets.


Tant és així que els protagonistes no són entrevistats pel director, són els seus parents i amics els que donen testimoni davant de la càmera. És a dir, els quatre joves sobre els quals s'articula El gran dia parlen amb els seus actes, els seus gestos i les seves mirades, descrits en la interacció amb les seves famílies i mentors, in situ i no des de la mentalitat des de la qual nosaltres, espectadors, és més probable que l’abordem: la condescendència. Així El gran dia guanya força com a retrat d'aquests joves amb esperances i il·lusions universals, deixant de banda qualsevol retrat social o element conflictiu que s'allunyi del retrat d'Albert, Deegii, Nidhi i Tom, com si no existís res més que aquest gran dia que tenen per davant tots quatre.

Ara bé, no deixa de sorprendre la salvatge competitivitat en sistemes allunyats de l'economia de mercat occidental, canviant competitivitat per superació però sense deixar de suposar una fita important ja que uns pocs privilegiats podran optar-hi, deixant una reguera de cadàvers al seu pas. I ja no parlem de la lluita en el seu vessant més obvi, com la del jove Albert i el seu important combat de boxa, sinó que som conscients que el físic de Deegii patirà, amb el temps, les marques de l'ofici de contorsionista, mentre les audicions mostren el fracàs de tantes altres, o com milers de joves com Nidhi estaran fora d'aquest programa preparatori per a les proves d'accés a la universitat, tan sagnantment anomenat Top 30. I és que és innegable que part de l'èpica en aquests somnis passa per la derrota d'altres, per la diferenciació i el combat, per educar la mirada en somnis individuals i, habitualment, solitaris, per abraçar metes heretades o imposades en un context que precisament no necessita d'aquesta anomenada «vida millor» sinó que impel·leix al triomf sobre la resta, a tenir una vida millor... que els altres.

I aquest és el gran encert de Pascal Plisson amb El gran dia, el d'acostar-nos a una societat a través de l'exclusiva mirada dels seus protagonistes, i no merament situar-los com si no en fossin tan partícips com víctimes, retratar les polièdriques emocions de joves que dibuixen el seu futur amb por mentre, a poc a poc, els és domada la mirada per mirar al futur i no al present, al davant i no als costats, a ells mateixos com únic escull cap al triomf. La gran fàbrica de les frustracions.

Nicolás Ruiz – Dirigido por

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: