CRÍTICA

La màgia d'estar fora de temps

Una única nota musical pot conformar el to d'una pel·lícula? Així d'arriscat, de poc dogmàtic, resulta de vegades el cinema i, per extensió, l'art: recursos que en un altre context estaríem criticant, es converteixen en paradigma del que l'autor vol explicar. Com en el cas de 3 corazones, amb la qual el director francès Benoît Jacquot fuig del naturalisme per abraçar un estat de l'esperit, gairebé un dolor, amb previ pas per la casualitat, exercitant l'atzar no com a recurs narratiu sinó com a pura síntesi vital.

El compositor Bruno Coulais (Los chicos del coro, Los mundos de Coraline...) gira des de la delicadesa fins a l'abisme amb una banda sonora vehement, que s'implica, que pretén, que subratlla, assentada en una única nota reiterativa, aplicada per totes les cordes i els vents de l'orquestra amb la passió del bombeig del cor del seu magnífic triangle amorós. Un tercet que protagonitza un viatge al fons de la burgesia de províncies, allà on les petites ciutats, arribada una hora de la nit, són asfalts de desesperança en els quals si algú s'atreveix a sortir és perquè busca alguna cosa, potser unes paraules, potser l'amor, probablement a si mateix.

Com amb la música, Jacquot s'aparta de la narrativa convencional i fins i tot introdueix prop de l'hora de metratge un narrador omniscient de poderosa veu en off que, més que entrar a deshora, et trasllada a una altra dimensió, la de la puresa de l'amor i els cors trencats en dos. "Estimo les dones", així, en plural, diu el personatge masculí, interpretat pel sempre magnífic Benoît Poelvoorde, aquí allunyat dels seus gestos pallassos, més seriós que mai. Un enamorat de l'amor? No exactament, encara que sí un cercador de la dona de la seva vida que acaba trobant-ne dues, encara que ambdues massa a prop l’una de l'altra.

Qui pretengui veure la pel·lícula amb les ulleres de la versemblança, acabarà gratant-se l'orella massa vegades. Però qui busqui un estat d'excitació, no sexual sinó emocional, pot ser que acabi trobant l'exquisida sensació de la màgia del fora de temps.