CRÍTICA
‘REGRESIÓN’, D'ALEJANDRO AMENÁBAR, DIGNE HEREU DEL MESTRE DEL SUSPENS,
ENS SUPLICA QUE OBRIM ELS ULLS
Retorn a l'univers que millor li va a un dels nostres directors més internacionals. L'infern són els altres.
Qui El cotitzat Amenábar en la seva sisena pel·lícula, com a realitzador i guionista, en gairebé vint anys de carrera.
On En l'àmbit que millor es troba, els ambients gòtics, ombrívols, plens d'angoixa, sospites, pors i inquietuds. Amb dones protagonistes que pateixen i han de sobreviure a un medi que les aclapara i empresona. De fet, la protagonista, Emma Watson (en els seus quinze minuts de presència) es diu com la seva primera actriu en el seu debut, Ángela (Tesis).
Què Un poble tranquil americà, dels anys 90, una família disfuncional, corferida per la mort de la mare, l'alcoholisme del pare, la fugida del fill gran i, per si fos poc, la denúncia d'abusos sexuals de la jove de la família contra el seu pare. Tot això enmig de la paranoia de moda a l'època, les sectes satàniques i les seves pràctiques inconfessables i diabòliques. Una parella, un inspector de policia i un professor d'hipnosi regressiva, que intentaran desxifrar aquesta amnèsia generalitzada i descobrir la realitat.
Estil Amenábar desplega els seus immensos recursos estètics per mantenir immobilitzat l'espectador a la seva butaca. Música mil·limetrada que reforça l'acció, ensurts equilibrats (els justos i necessaris), fotografia blavosa i grisa que subratlla i qualifica la vida dels protagonistes, somnis inquietants i decorats amb tots els detalls del cinema de terror, el thriller i la sèrie gòtica (gats, cadenes, caputxes, crucifixos...).
Sinceritat El que sempre m'ha agradat d'Alejandro Amenábar és que mai menteix al públic. Davant de les crítiques que poden aixecar-se sobre els inesperats girs i cops d'efecte en els seus guions, si es revisa atentament la seva filmografia, sempre hi ha un detall que anticipa i avisa l'espectador del que pot passar. Per exemple, en aquest cas, el dibuix de la motxilla del germà allunyat de la casa paterna, ja ens informa sobre ell, en la seva primera aparició. Al cinema d'Amenábar tot és qüestió de detall i tot detall compta.
Una altra lectura Però el més interessant de cineastes, amb tant talent com Amenábar, és intentar desxifrar què és el que ens vol explicar amb aquesta història satànica, per què tria aquest tema i no un altre, què és el que ens vol transmetre amb aquesta història de 1990, quinze anys després del nou segle.
Cada espectador escollirà la seva pròpia interpretació però la meva és que es tracta de la pel·lícula amb més lectura política i social de l'autor en la seva carrera. Enfront de la manipulació contínua, la creació de falsos temes que saturen l'actualitat i ens distreuen dels veritables i reals problemes, Alejandro Amenábar ens suplica que no ens deixem portar Mar Adentro, que ens allunyem de les Tesis de Los Otros (siguin del signe que siguin), que pensem per nosaltres mateixos i que Abramos los Ojos ara. Abans que sigui massa tard o que acabem per creure'ns les falòrnies que ens expliquen.
Carlos Loureda – Fotogramas.es |