WHITE GOD (DIOS BLANCO)

Títol original: Fehér Isten Direcció: Kornél Mundruczó Països: Hongria, Alemanya i Suècia Any: 2014 Durada: 121 min Gènere: Drama Interpretació: Zsófia Psotta, Sándor Zsótér, Szabolcs Thuróczy, Lili Monori, Károly Ascher, Lászlo Gélffi, Lili Horváth Distribuïdora: Golem Estrena a Espanya: 19/6/2015


Qualificació per edats:
No recomanada per a menors de 16 anys
DO en castellà

SINOPSI

Una nova llei dóna preferència als gossos de raça i imposa un tribut considerable per les races creuades. Ràpidament, els refugis canins s'omplen amb gossos abandonats. Lili, de 13 anys, lluita per protegir el seu gos, Hagen, però el seu pare el deixa anar al carrer. Hagen i la seva mestressa es busquen per tots els mitjans, fins que un dia Lili abaixa els braços. Per la seva banda, Hagen lluita per sobreviure i ràpidament s'adona que no tothom és el millor amic del gos. S'uneix a un grup de gossos errants, és capturat i enviat a la gossera. Llavors, els gossos aprofiten per escapar-se i fer una revolució contra els éssers humans. La seva venjança serà despietada. L'única que podria acabar amb la guerra entre l'home i el gos seria Lili.

(FILMAFFINITY)

CRÍTICA

Gossos indignats

Del director hongarès Kornél Mundruczó, de qui ja vam veure els seus dos interessants llargmetratges anteriors, Delta i Semilla de maldad, ens arriba ara la molt curiosa White god, que ve dedicada a la memòria del cineasta més gran de la seva cinematografia, Miklós Jancsó, mort el gener de 2014. Els protagonistes són una nena preadolescent, Lili (estupenda Zsófia Psotta, en alguns moments la versió hongaresa de Nausicaa Bonnín), i el seu afectuós gos, Hagen, que viuen una aventura que, a la superfície, podria ser la de qualsevol sensiblera pel·lícula de Lassie. Obligada Lili a viure uns mesos amb el seu pare, perquè la mare se'n va de viatge, el gos suposarà un destorb per al progenitor, que acabarà abandonant-lo en plena carretera. Separats, les vides paral·leles de la nena i l'animal seran dures, sobretot per al can, que patirà una sèrie de crueltats extremes fins a la seva pràctica desnaturalització: Hagen convertit en bèstia salvatge.

Com ja ens va alertar el seu excel·lent pròleg in media res, de naturalesa netament fantàstica, White god abandona al tram final l'esquema Lassie per derivar en un inesperat calc caní d’El origen del planeta de los simios, on Hagen, com allà César, emprèn en la sàdica gossera on està confinat un paper de líder que arrossegarà els de la seva raça a una implacable rebel·lió contra l'espècie humana.

Som, és clar, davant d'una metàfora social, on l'ésser humà, excepte Lili, és un poder dominant despietat i repressor fins a l'extermini, mentre que els gossos, cap de pura raça per subratllar l’obvietat, són criatures indignades, antisistema si ho prefereixen. White god conté excés de "missatge", però el seu acabat, el seu ritme i la tensió creixent quan coqueteja amb el suspens són francament convincents. A més de saludar directament Jancsó, caldria preguntar a Mundruczó si el joc de paraules del títol, amb l'anagrama que converteix el gos en déu, no és també un homenatge a la memorable White dog de Sam Fuller.

Jordi Batlle, La Vanguardia

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: