CRÍTICA

[...] Poques històries amb tantes capes i subtextos com Sils Maria. Ambientada en el món del cinema i el teatre, narra la preparació d'una obra sobre una jove encantadora que, prèvia tortuosa relació amb una dona madura, acaba provocant el suïcidi d'aquesta. Però l'articulació de subtrames, d'una gran transcendència i exposades per Assayas, també guionista, amb una barreja de gràcia i complexitat difícil d'equilibrar, comença pel fet que la intèrpret de la dona, una estrella a la qual dóna vida Juliette Binoche, va forjar el seu triomf posterior encarnant un paper en aquesta mateixa obra 20 anys enrere: el de la noia jove. Aquesta part de la història dóna peu per reflexionar sobre el pas del temps, la maduresa, el següent pas de la qual és la vellesa, l'estabilitat emocional, l'ego, la fama, la necessitat d'adulació, la inseguretat artística i fins i tot l'amor.

No obstant això, no només d'això parla Sils Maria: també dels secrets del cinema dins del cinema; de les assistents de les estrelles, barreja d'agents, amics, secretàries, doctores i mainaderes; de la creació artística; de la influència del paisatge i de l'ambient natural, de la força del terrer, en la càrrega emocional d'aquesta creació; de la premsa seriosa i de la rosa, de la persecució dels paparazzis i la manca de control d'Internet; de la solitud i de l'egoisme; de la falsedat i de la mort; de les màscares del teatre i de les màscares de la vida. Una pel·lícula que és capaç de citar, textualment, Klaus Kinski, els X-Men, Lindsay Lohan i Baltasar Gracián ha de ser sensacional tant sí com no. I Assayas, fill de director i guionista, excrític de Cahiers du cinéma, i creador d'obres tan rodones com Finales de agosto, principios de setiembre i Las horas del verano, sap del que parla. Un càlid aplaudiment final la col·loca en l'ampli ventall de favorites, sobretot pel que fa a la seva tasca de guió. [...]