Els hereus i la tutora

Una vegada més el departament de màrqueting de les distribuïdores espanyoles fan absurditats a l’hora de posar títols a pel·lícules de parla no castellana. La traducció del títol original de la pel·lícula que us oferim és Els hereus, i com altres vegades no s’entén que li hagin posat La profesora de Història, perquè entre altres coses la professora en qüestió, ho es d’història i geografia i, al mateix temps, la tutora del curs.

Per altra banda dins la cinematografia francesa hi ha una diversitat de films que parlen de professors, d’alumnes, d’instituts, de problemes de comunicació i de maneres d’ensenyar. De la diversitat racial i religiosa així com de les desigualtats socials en zones marginades. Hi ho solen fer amb contundència i sense concessions. Un exemple és la del cineasta francès Laurent Cantet i la seva pel·lícula La classe basada en la novel·la del mateix títol de François Bégaudeua i editada en català per l’editorial Empúries.

La profesora de historia té un inici dur i fins tot violent que en un principi et fa pensar que la història anirà per terrenys de crispació, de marginació i d’enfrontaments culturals. Després d’aquesta escena comencen les lletres i abans que res s’informa l’espectador que el que veurem està basat en uns fets reals. Aquesta advertència et fa pensar que estem davant d’un film que pot esdevenir una pel·lícula documental. També en les primeres escenes entre la professora i els alumnes, un pensa i s’adona de la feina dura i complicada que tenen avui dia els professors amb joves estudiants i en aquest cas de batxillerat.

Però a mesura que va passant la història va perdent aquesta força i deixa de ser un “documental”, per esdevenir un film convencional, més a la manera que ens sol explicar aquestes històries el cinema americà. A mitja pel·lícula un ja entreveu com acabarà la cosa i, a més, que ho farà bé.

Per tant ens trobem amb una pel·lícula francesa, que ens explica la història d’un institut ubicat a la ciutat de Crétiers, dins l’àrea metropolitana de París, que com molts instituts tenen problemes amb els adolescents, i la professora d’història i geografia i al mateix temps tutora del curs, té molta experiència, li agrada la feina i sap dominar aquest personal adolescent indomable fins al punt que els proposa participar en un concurs nacional.

La pel·lícula està dirigida per una jove directora Maie-Castielle Mention-Schaar (aquesta és la seva primera pel·lícula) i en un principi semblaria que és una nova visió o revisió de La clase, però a la jove directora li interessa més explicar una història que aixequi la moral de l’espectador, que s’ho passi bé; explicant una història tova i agradable al mateix temps, buscant en moltes ocasions la sensibilitat de l’espectador i que aquest surti millor de com ha entrat a veure el film. I això ho aconsegueix, i més amb l’ajuda d’una bona interpretació de l’actriu Ariane Ascaride, coneguda pel gran públic per la ser la dona del director Robert Guériguian i que junts ens han ofert aplaudides pel·lícules com Marius i Jeanette o Marie-jo y sus dos amores; i per un planter de joves adolescents que queden molt bé per la història que ens vol explicar i de la manera en que ens la vol oferir.

Que vagi de gust.

Guillem Terribas Roca - Col•lectiu de crítics de cinema de Girona