'Dando la nota 2', dones al poder

Elizabeth Banks dirigeix i produeix 'Dando la nota 2, aún más alto', comèdia de noies que canten a cappella que torna a estar protagonitzada per Anna Kendricks

Havíem vist tantes comèdies sobre els instituts i universitats nord-americanes, que l'arribada, fa un parell d'anys, de Dando la nota va ser tot un descobriment. Per primera vegada les protagonistes eren les rares de la classe, les marginades. Grosses, lesbianes, llatines, asiàtiques i negres es convertien en les protagonistes d'una comèdia comercial nord-americana que, a sobre, cantaven a cappella. Dones amb uns perfils molt diferents dels que sol haver-hi al cinema per a adolescents parlant de les seves pors davant d'una nova etapa en les seves vides i sense esmentar -gairebé- els homes. Com veuen, de les poques pel·lícules d'aquest gènere que passaria el Test Bechdel.

En aquesta segona part, Dando la nota 2, aún más alto, conscient la seva nova directora i productora, Elizabeth Banks, d'aquest punt fort, no només l'ha mantingut; sinó que fa tot un al·legat al girl power en aquesta seqüela que perd frescor, però que resulta igual d'estimulant i entretinguda.

Anna Kendrick, Rebel Wilson, Brittany Snow i Anna Camps, són les líders d'aquest grup femení de rares que canten a cappella i que descobreixen que no cal focs artificials ni floritures per guanyar els metòdics alemanys en el campionat mundial; sinó treure la seva personalitat i senzillesa. Aquesta premissa que ensenya la cinta és la que segueix Banks en la direcció. Al contrari que la majoria de les seqüeles a Hollywood, aquesta segona part de Dando la nota evita córrer riscos, se centra en el repertori musical –excel·lents, de nou, els arranjaments musicals– i en la trama de joves que tenen por de madurar.