Ella, Britt Robertson, acaba de fer 25 anys i és de Carolina del Nord. Ell, Scott Eastwood, al març n’ha fet 29 i va néixer a Carmel, Califòrnia, el poble del qual el seu famós i llegendari pare va ser alcalde. Precisament, Scott va debutar al cinema amb un petit paper a Banderas de nuestros padres (2006) per seguir de la mà del pare Clint a Gran Torino (2008), Invictus (2009) i Golpe de efecto (2012). Britt va començar al cinema amb 10 anys, però per a tots dos El viaje más largo és la seva pel·lícula més important fins ara.

El viaje más largo, adaptació de la novel·la homònima de Nicholas Sparks, desplega, de manera paral·lela, dues històries d'amor. En el relat que es desenvolupa en l'època actual, Sophia (Britt Robertson) ha de trobar la manera d'equilibrar les seves aspiracions professionals d'arribar a Nova York i el seu creixent amor per un encantador genet de toros professional que es nega a renunciar a la seva carrera, malgrat les perilloses caigudes que ha patit. «Quan representes un personatge d'un llibre d'un autor com Sparks, el públic espera quelcom molt determinat. La meva família, per exemple, que són admiradors acèrrims dels seus llibres, des del primer dia em van dir que estaven desitjant veure la pel·lícula. Aquesta pressió pot ser pesada de vegades, perquè quan interpretes has de trobar-te molt relaxada», explica l'actriu.

Alhora, i mitjançant una sèrie de flashbacks, el director George Tillman Jr., mostra la història d'amor ocorreguda en la dècada de 1940 d'Ira (Jack Huston) i Ruth (Oona Chaplin), que es veu amenaçada per la Segona Guerra Mundial i l'enorme desig d'ella de tenir fills. Hi ha paral·lelismes entre les dues parelles: els homes són decents, modestos, romàntics, intel·ligents i sensibles, mentre que elles són dones de món, cultes, lletrades, apassionades de les arts i la cultura. «Treballar al costat d'Alan Alda (que interpreta Ira en l'actualitat, en la història de Sophia) en gran part de les meves escenes va ser meravellós perquè em va permetre tenir amb ell una relació propera personal i professional. Passàvem moltes hores parlant en els descansos del rodatge i em va donar molts consells, a més de mostrar-me el que realment significa la compassió i l'empatia. Quan trobes aquests elements en un actor, en un ésser humà, entens d'on ve aquesta persona. La pel·lícula parla precisament d'això, del sacrifici de l'amor, d'entendre la persona que estimes i de tractar d'utilitzar aquestes lliçons en la nostra pròpia vida», afirma Britt. Encara que la història d'amor ella la viu amb Scott Eastwood. Per a l'actor, aquesta pel·lícula és molt important, tant com ho va ser per a Ryan Gosling El diario de Noa (‘The Notebook’) (2004), també basada en una novel·la de Sparks.

Fins fa uns mesos, Scott sobrevivia amb personatges molt secundaris (intentin localitzar-lo a Corazones de acero o com a víctima de Leatherface a La matanza de Texas 3D, per citar dos dels seus últims films), però després d’El viaje más largo les coses canviaran. «Luke, el meu personatge, té uns valors molt semblants als meus i recordar les seves característiques em va ajudar a creure en la meva interpretació», ens explica.

La pel·lícula, com és lògic, té tots els elements de les històries de Nicholas Sparks i als Estats Unitats ha recaptat uns gens menyspreables 16 milions d'euros. «Em va agradar aquest guió perquè té un costat molt masculí. No és únicament una història d'amor, hi ha una dicotomia molt interessant. A més, aventurar-se en el món dels genets de toros professionals va ser fascinant». El fill de Clint Eastwood s'ha convertit en la viva imatge del seu pare i, com al seu progenitor, li agraden els personatges molt masculins: «sí, no t'ho negaré. M'agrada exigir-me físicament amb el meu treball. En el meu dia a dia sempre estic fent exercici, movent-me. Així que, quan interpreto un personatge d'aquestes característiques, em resulta molt fàcil. Vaig créixer jugant a futbol americà, muntant a cavall, practicant lluita, jujitsu. En aquest cas es tracta de presentar un home que és un atleta». Encara que intenta mantenir la distància, Scott reconeix que el seu pare li ha donat alguns consells: «m'ha dit que és important treballar dur i mantenir-se sempre amb humilitat, perquè un dia pots triomfar i l'endemà perdre-ho tot. Bàsicament que m'oblidi de les ximpleries». També reconeix que li han ofert moltes pel·lícules de l'Oest en el passat, però «no m'hi he acostat perquè no volia ser comparat amb el meu pare».

D'antuvi, després d'El viaje más largo, les coses no han pogut sortir millor. Acaba de rodar els thrillers Mercury Plains i Diablo, tots dos com a protagonista; a hores d'ara treballa a les ordres d'Oliver Stone a Snowden, sobre la història de l'empleat de la CIA, que interpreta Joseph Gordon-Levitt, que va fer públics documents classificats com a alt secret, i serà en el càsting de Suicide Squad, on ja és absolut protagonista.

Britt Robertson escolta el seu company de repartiment parlar del seu pare, fins que li pregunto a l'actriu per Tomorrowland, el seu pròxim film (que s'estrena el 29 de maig). «Estic entusiasmada amb aquesta pel·lícula perquè el director, Brad Bird, és sensacional, no s'assembla a ningú que hagi conegut abans». Sense poder revelar-ne gaire, l'actriu reconeix que George Clooney, el seu company de repartiment, li va gastar alguna broma durant el rodatge: «no pot evitar-ho, Clooney és un bromista. Hi ha una escena en un llac i durant diversos minuts va estar fingint ser menjat per un grup de castors. És molt divertit».

Està clar que a tots dos El viaje más largo els ha canviat la vida, tant en el camp professional com en el personal. No està malament passar de fer sèries de televisió o aparèixer a Scream 4 (2011) a protagonitzar una superproducció al costat de George Clooney, com és el cas d'ella. O aparèixer sense acreditar en una cinta sobre surf, Persiguiendo Mavericks (2012), a estar en la nova pel·lícula d'Oliver Stone amb un paper protagonista, com li ha passat a ell. En ambdós casos el viatge ha estat llarg. Com diu Scott «vull treballar dur. El meu pare em va ensenyar a no pensar gaire les coses, a estar sempre en moviment i fer-ho el millor possible. M'agrada actuar i vull fer pel·lícules. Probablement no seré el millor actor de Hollywood, però seré el que més treballa».

Maria Estevez – cinerama.es