Vaig néixer i vaig viure a Etiòpia fins a traslladar-me als Estats Units fa quinze anys per estudiar a la universitat del sud de Califòrnia. Després de graduar-me el 2002, vaig començar a treballar a la indústria cinematogràfica, tant a Etiòpia com als Estats Units. Durant aquests últims deu anys he vist néixer conflictes provocats pel canvi i el creixement que estan transformant Etiòpia. He volgut fer una pel·lícula que plasmés aquesta evolució i que traduís la lluita que representa passar d'una antiga Etiòpia a una de moderna. DIFRET és aquesta pel·lícula, i va néixer plantejant una pregunta aparentment senzilla: què passa quan s'interrompen les tradicions que passen de generació en generació?

Responc a la pregunta explicant la història de Meaza Ashenafi, la fundadora d'una organització d'assistència legal que es va oposar a una de les tradicions més ancestrals d'Etiòpia, el "telefa" o el costum de raptar nenes o adolescents per casar-s’hi. Aquesta tradició es dóna per feta en extenses zones del país i afecta el 40% de les adolescents.

Però enfrontar-se a les velles tradicions no és fàcil. Costa abandonar l'antic pel nou, sempre és incòmode i inquietant. A través d'aquesta pel·lícula, espero mostrar que no és tan difícil i que hi ha formes en què els éssers humans som capaços de transcendir els esdeveniments, fins i tot quan tot un sistema de creences s'ensorra. El dia a dia i la reacció a les tradicions construiran l'Etiòpia del demà.

SOBRE LA PEL·LÍCULA

El guionista i director Zeresenay Berhane Mehari va néixer i va créixer a Addis Abeba, a només tres hores del poblet on transcorre DIFRET. No obstant això, només havia sentit parlar del "telefa", el rapte per casament en idioma amhàric, en documentals o a les notícies. "Vaig créixer allunyat del que passava diàriament a les zones rurals", explica Zeresenay Berhane Mehari. "A casa hi havia electricitat, aigua corrent. Vèiem la televisió, anàvem al cinema. La vida tradicional descrita en els drames etíops quedava lluny". Però tot va canviar quan el realitzador va conèixer l'advocada Meaza Ashenafi, fundadora d'una innovadora organització d'assistència legal per a les dones, que va defensar l'adolescent Hirut Assefa, acusada d'assassinar l'home que la va raptar i violar.

Zeresenay Berhane Mehari es va traslladar als Estats Units el 1996 per estudiar Cinema a la universitat del sud de Califòrnia. Després de graduar-se, va dividir el seu temps entre els Estats Units i Etiòpia. El 2005, mentre rodava un documental al seu país natal, el germà de la lletrada els va presentar. "Em va parlar de dos casos dels quals s'ocupava i vaig saber immediatament que volia explicar la seva història", recorda. "Em va commoure saber que no lluny d'on jo vivia, el 'telefa' era un costum habitual que no es considerava com una violació, ni tan sols com una cosa violenta".

"El cas de Hirut va donar peu al primer diàleg obert sobre la tradició del "telefa" i el seu impacte en les dones etíops", afegeix Zeresenay Berhane Mehari. "El fet que passés el juny de 1996, un mes després que jo deixés el país per anar a estudiar als Estats Units, va ser molt rellevant per a mi. No només volia explicar la història al món, sinó també al públic etíop".

El director va trigar tres anys a documentar-se i a escriure el guió de DIFRET. Va entrevistar nombroses persones que van participar en el judici i va anar al poble on tot va tenir lloc. Poc temps després que acabés el guió, un productor va dir estar disposat a finançar el projecte, però amb la crisi econòmica de 2008, els fons van desaparèixer i Zeresenay Berhane Mehari va haver de tornar a començar des de zero. Els anys següents va rebutjar diverses ofertes de productors occidentals interessats a rodar la pel·lícula en anglès. "Estava convençut que havia de fer la pel·lícula a Etiòpia", diu. "Volia que les persones que es troben en aquestes situacions poguessin veure-la, i també volia marcar un nou estàndard per al cinema etíop".

Després de passar un any buscant fons a través dels canals habituals, el jove realitzador va decidir trucar a altres portes, fins i tot a les d'ONG i fundacions. El 2009 va conèixer la metgessa i antropòloga etíop-americana Mehret Mandefro, presidenta de Truth Aid, una productora de programes etnogràfics.

"Li vaig donar el guió, li va encantar i em va proposar produir la pel·lícula", recorda Zeresenay Berhane Mehari. A través de Truth Aid es van llançar dues campanyes "Kickstarter" que van servir per recaptar desenes de milers de dòlars donats per més de 200 persones. A finals de 2010, l'artista etíop-americana Julie Mehretu i l'artista australiana Jessica Rànquing van donar fons addicionals. "Ens en van donar prou com per començar a rodar", recorda el realitzador amb un somriure. El Programa Nou Cineasta de Panavision va aportar les càmeres i el negatiu, i el rodatge va començar.

Zeresenay Berhane Mehari sempre va saber que volia rodar a Etiòpia, però també era conscient de les dificultats que sorgirien. "La indústria cinematogràfica etíop està en els seus inicis, per això va ser difícil trobar un equip i materials", diu. "A més, se'ns va acudir la bogeria de rodar en 35 mm senzillament perquè el paisatge és part de la història i volia captar-lo per integrar-lo plenament a la pel·lícula".

A Etiòpia només s'han rodat tres pel·lícules en 35mm, per la qual cosa va caldre importar les càmeres així com tres tones de negatiu. Tampoc hi ha laboratoris al país; el material rodat s'enviava cada nit a l'Índia per missatger i el copió revelat tornava a Etiòpia.

El realitzador va reunir un nucli de deu professionals experimentats procedents de tot el món, als quals es van afegir cinquanta tècnics etíops, el director artístic i la directora de repartiment entre ells. DIFRET és l'única pel·lícula etíop en què molts dels productors i caps de departament són dones. Mai s'havia rodat una pel·lícula al país amb la il·luminació i la fotografia a càrrec d'una dona.

Per reunir el repartiment es va trigar vuit mesos. Les productores i el cineasta van entrevistar unes quatre-centes actrius fins que van escollir Meron Getnet, una de les estrelles de cinema i televisió més populars d'Etiòpia, per interpretar Meaza Ashenafi, l'advocada i activista. "És una gran intèrpret", comenta el director. "A més, es va llicenciar en Art i Teatre, i durant el rodatge preparava un màster en Desenvolupament i Arts".

Però encara va ser més difícil trobar l'adolescent que donaria vida a Hirut, la noia de 14 anys al voltant de la qual gira la història. Després de mesos de recerca sense èxit, Zeresenay Berhane Mehari va trobar Tizita Hagere en un taller d'interpretació a Addis Abeba. "Mai havia treballat davant d'una càmera", diu el director. "És més, no havia fet res professionalment, és una noia sorprenent".

Quan va escollir Tizita Hagere, el realitzador no sabia que la vida de la jove s'assemblava estranyament a la del seu personatge. "Volíem parlar amb els seus pares perquè l'autoritzessin a treballar, però ens vam assabentar que vivia en un orfenat amb altres noranta nens", explica. "El seu pare havia mort i la seva mare viu en un centre d'acollida perquè és seropositiva".

Els altres setanta-un papers amb diàlegs i els tres-cents figurants van recaure en intèrprets etíops que, majoritàriament, no eren professionals. El rodatge va començar el setembre de 2012 i va durar sis setmanes amb jornades de catorze hores, de vegades treballant sis dies a la setmana.

Tot i que la pel·lícula gira al voltant d'un tema que va ocupar les notícies en el seu moment, Zeresenay Berhane Mehari reconeix que el govern va donar suport al rodatge. "Ens van facilitar els tràmits per importar el material i el negatiu, ja que aquest últim no podia passar per la màquina de raigs X, i per als visats de l'equip estranger. El consolat etíop a Los Angeles es va portar de meravella".

El director creu que l'ajuda del govern es deu al fet que el país ha fet enormes passos per canviar les lleis des del cas de Hirut Assefa. "Quan l'assumpte va saltar a la llum, el govern va decidir fer el que havia de fer i començar a aprovar lleis", explica. "Van defensar els drets constitucionals de la jove i fins i tot van destituir el ministre de Justícia".

Segons la llei de 1957, cometre "telefa" estava castigat amb tres anys de presó, però aquesta mateixa llei estipulava que si el raptor es casava amb la noia, no s'enfrontaria a cap càrrec. El cas de Hirut Assefa va galvanitzar l'opinió pública, fet que va empènyer el govern a modificar la llei. El codi penal es va revisar el 2004 i, actualment, el rapte seguit de violació està castigat amb quinze o més anys de presó. Per primera vegada en la història d'Etiòpia, aquesta mateixa llei defineix com a delicte la violència contra les dones i l'ablació.

No obstant això, la llei no s'aplica per igual a tot el país, segons diu Zeresenay Berhane Mehari, "en part perquè hi ha poques comissaries a les zones rurals i, sobretot, perquè els pagesos prefereixen seguir la tradició".

"Si els pares de la noia acudissin a la policia, podria fer-se alguna cosa", diu el realitzador. "Però no hi van, i sense una denúncia, la policia no pot fer-hi gaire Espero sincerament que la pel·lícula serveixi per reobrir el debat i aconseguir que la llei s'apliqui amb més rigor".

Han transcorregut gairebé vint anys des que Hirut Assefa va ser raptada, però segueix sense haver tornat al poble on va néixer. Malgrat els seus esforços, Zeresenay Berhane Mehari no va poder entrevistar-se amb ella. "La seva família no estava disposada a dir-nos on era", explica. "Em vaig assabentar que sabia que la buscava, però no es va posar en contacte amb mi. La família de l'home que la va raptar va jurar públicament que es venjaria. La van exiliar d'acord amb la llei tradicional. Si tornava i intentaven matar-la, la policia i els habitants no la protegirien".

Poc abans de l'estrena de DIFRET al Festival de Sundance 2014, el director i els productors van rebre la gran notícia que Angelina Jolie s'havia unit als productors executius. "Vam tenir moltíssima sort", diu el cineasta. "Julie Mehretu, la productora executiva, té amics en comú amb Angelina, i ells li van parlar de la pel·lícula. La va veure encara sense acabar del tot, li va encantar i em va trucar per dir-me que volia ajudar-nos com fos. Es va convertir en productora executiva durant la postproducció".

Encara que la pel·lícula explora el tema dels matrimonis amb nenes molt joves i la violència contra les dones a Etiòpia, Zeresenay Berhane Mehari diu que aquests temes van molt més enllà del seu país natal. Una de cada nou nenes és obligada a casar-se abans de fer els 15 anys, d'acord amb les dades de l'International Center for Research on Women (Centre Nacional d'Investigació de la Dona). El grup de defensa amb seu a Washington DC també diu que les esposes adolescents tenen moltes més probabilitats de ser víctimes d'abusos domèstics, de contraure malalties sexuals i de morir en el part que les dones de més de 20 anys.

Segons Zeresenay Berhane Mehari, el títol de la pel·lícula té un doble sentit en amhàric, l'idioma més parlat a Etiòpia. "En la seva primera accepció, 'difret' vol dir valor, atreviment, però també pot referir-se a violació. Enfrontar-se a les normes culturals mai ha estat fàcil. Sovint ho fan unes persones que s'atreveixen a trencar amb la tradició i d'altres amb la valentia suficient com per donar-los suport o seguir els seus passos".