MURIERON POR ENCIMA DE SUS POSIBILIDADES

Direcció: Isaki Lacuesta País: Espanya Any: 2014 Durada: 100 min Gènere: Comèdia Interpretació: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini, Àlex Brendemühl, José Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Ángela Molina, Àlex Monner, Albert Pla, Josep Maria Pou, Pau Riba, José Sacristán , Jaume Sisa, Emma Suárez, Ivan Telefunken, Luis Tosar, Jordi Vilches, Julián Villagrán Guió: Isaki Lacuesta, amb la col·laboració d'Isa Campo Música: Judit Farrés i Albert Pla Fotografia: Diego Dussuel i Marc Gómez del Moral Estrena a Espanya: 24/4/2015


Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 18 anys
VO en castellà
 
SINOPSI

Cinc ciutadans d'un país sospitosament semblant al nostre veuen destrossades les seves vides per la crisi econòmica. Sense ja res a perdre, elaboren un embogit pla per salvar l'economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans.

(FILMAFFINITY)
CRITICA

Lacuesta amunt

Probablement, algú havia de posar-ho per escrit, primer, i portar-ho a la pantalla, després: algú havia de fer real, encara que sigui a través d'una història de ficció, aquesta fantasia col·lectiva que ajuda l'espanyol mitjà des del començament de la crisi a portar la pena del dia a dia. Algú, sí, havia d’assassinar un polític, torturar un banquer, i dinamitar el sistema democràtic a trets. Aquest algú ha estat, sorprenentment o no, Isaki Lacuesta, un cineasta molt lligat al cinema d'autor, però que mai ha amagat la seva vocació profundament popular (maleït país en què art i popular són dues paraules que semblen condemnades a viure enfrontades), i que amb aquesta comèdia desbocada, protagonitzada per una llarga llista de noms populars, fa un pas més en l'atac a les casernes d'hivern del cinema industrial.

Insòlita des de la seva concepció fins al seu enfocament, la pel·lícula es va realitzar en mode de semicooperativa, sense esperar subvencions, rodant corrents durant un llarg procés, i convertint tot l'equip, actors inclosos, en cooperativistes productors del llargmetratge, i més que un pamflet polític, com se la va retratar després de la seva presentació en el passat Festival de Sant Sebastià, Murieron por encima de sus posibilidades és un esperpent en la millor tradició de la deformització crítica de la realitat que aplica la mateixa vara a tot aquell que es posa davant de la càmera. I sí, hi ha violència, idees terroristes, un equip de bojos disposat a aplicar les retallades econòmiques en els cossos dels qui les van idear, però també hi ha una profunda mirada crítica, i gens complaent, als impulsos revolucionaris populistes que pretenen resoldre-ho tot a base de cops a la taula. Lacuesta és una cineasta polític, en el sentit més clàssic del terme, aquell que es preocupa per les qüestions de la vida en comú, i així ho ha demostrat en treballs anteriors, com Los condenados (2009), en què deixava clara la seva postura, gens favorable, cap als processos revolucionaris; Soldados anónimos (2009), on feia una revisió ironicocrítica dels processos de memòria històrica, o el curtmetratge La matança del porc (2012), en el qual anunciava d'alguna manera els temes que desenvoluparia a Murieron...: la idea de la venjança com a sistema d'ajustament social, el desigual repartiment de les conseqüències de la crisi i la temptació de les solucions fàcils a problemes complexos. Desenvolupant aquestes idees sota la forma de l'excés i l'esperpent (que no és només la deformitat per la deformitat, sinó que ha de néixer sota un impuls de revisió crítica de la realitat), Lacuesta entrega una pel·lícula que per a molts resultarà excessiva: potser és irregular (però, qui vol pel·lícules perfectes?), potser és desbarrada, potser té problemes de ritme, però és innegable que conté no solament una de les mirades més encertadament punyents al panorama social, històric i polític del nostre present, sinó també alguns dels diàlegs i situacions més delirants, i brillantment còmics, del cinema recent. El seu caràcter episòdic, que enllaça d'alguna manera amb la molt diferent, en aparença, Gente en sitios (Juan Cavestany, 2013), no és només el fruit d'un rodatge accidentat, sinó sobretot una mostra d'aquesta realitat fragmentada, feta trossos, i sense narrativa clàssica, a la qual s'enfronten dia a dia tots els ciutadans. Agradi o no (i a qui signa això li agrada molt, encara que el gust està reservat a la cuina, i no al pensament, la pràctica o l'escriptura cinematogràfica), hi ha alguna cosa que admirar i aplaudir sense reserves ni miraments: la vocació crítica, i irreverent, d'Isaki Lacuesta, capaç de mirar amb el mateix prisma deformant a un costat i a l'altre de l'espectre polític, i la seva infinita capacitat de risc, a més del seu intent de trobar la forma perfecta per a cada pel·lícula, per sobre de construir allò que alguns anomenen les marques d'autor. Un aplaudiment, i sortiu, si us plau, de la vostra zona de confort.

A favor: La capacitat d'exorcitzar certs dimonis populars fent-los reals, el seu ritme endimoniat, Albert Pla, tot ell, i algunes seqüències brillants.

En contra: És imperfecta, però si voleu imatges perfectes, busqueu en un altre lloc.

Gonzalo de Pedro, Sensacine

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: