CRÍTICA

Després del gran èxit que va suposar Intocable, els seus creadors Olivier Nakache i Eric Toledano tornen a la direcció amb Samba, un drama social que narra les vicissituds d'un jove senegalès per aconseguir una feina i establir-se legalment de forma definitiva a França.

La pel·lícula va molt en la línia de la seva predecessora, encara que no arriba a la brillantor emocional d'aquesta. Nakache i Toledano tornen a comptar per al seu paper protagonista amb l'actor i humorista francès Omar Sy. Sobre ell gira tota la trama i la seva relació sentimental amb Alice (Charlotte Gainsborough) és el motor del film. Omar i Charlotte formen una estranya parella de repartiment, potser perquè tots dos tenen papers recents de caràcter molt marcat en altres pel·lícules, però de mica en mica la seva química va conquistant l'espectador.

La barreja entre tragèdia i comèdia, tan pròpia de les pel·lícules de Nakache i Toledano, submergeix el públic en una muntanya russa d'emocions i aconsegueix un producte final molt àgil. A més, la inclusió de la música de piano de Ludovico Einaudi, igual que a Intocable, torna a ser un encert, ja que aconsegueix expressar en una partitura la fragilitat de la vida de Samba, sempre al caire de l'abisme.

La pel·lícula és un retrat del París multiracial i descriu la situació laboral dels nombrosos immigrants il·legals que hi viuen. A través dels ulls de Samba, se'ns mostren les dificultats que tenen i com cada dia és una prova de supervivència per a ells. Malgrat el dramatisme de la situació, Olivier Nakache i Eric Toledano aconsegueixen establir una visió optimista, molt ben reflectida en l'actuació d'Omar, que té un do per a l'empatia amb el públic.

Enmig dels problemes diaris també ressorgeix el concepte de l'amistat en la figura de Wilson (Tahar Rahim), un immigrant brasiler que es converteix en el millor suport de Samba en els moments més difícils. Junts afronten el dia a dia amb companyonia i afany de superació.

Samba és un film recomanable si us agraden les pel·lícules amb històries humanes, rerefons social i una visió realista de la societat. No arriba al nivell tècnic i artístic d’Intocable, però comparteixen moltes qualitats, entre elles l'optimisme dels seus personatges davant els problemes. Pel·lícules així són necessàries.