EL FRANCOTIRADOR
 |
Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 16 anys DO en castellà |
Nou drama bèl·lic dirigit per Clint Eastwood, protagonitzat per Bradley Cooper i nominat a 6 Oscar, incloent-hi Millor Pel·lícula. |
|
SINOPSI Chris Kyle és el franctirador més letal de la història de l'exèrcit dels Estats Units. Però hi ha alguna cosa més en ell a part de ser un bon tirador. El marine del grup d'operacions especials de la Marina delsEstats Units, Chris Kyle, és enviat a l'Iraq amb una sola missió: protegir els seus companys d'exèrcit. La seva precisió mil·limètrica salva incomptables vides en el camp de batalla i, a mesura que s'estenen les seves gestes valentes, es guanya el sobrenom de Llegenda. No obstant això, la seva reputació també creix darrere de les línies enemigues, de manera que posen preu al seu cap i es converteix en objectiu prioritari dels insurgents. També s'està enfrontant a una altra batalla a casa: ser un bon marit i pare des de l'altre costat del món. Malgrat el perill, i del preu que, per la seva activitat, ha de pagar la seva família al seu país, Chris serveix durant quatre angoixants missions a l'Iraq, personificant l'emblema del credo dels SEAL: "no deixar cap home enrere". Però en tornar a casa, amb la seva dona i amb els seus fills, Chris descobreix que el que no pot deixar enrere és la guerra. www.labutaca.net |
|
CRÍTICA ‘El francotirador’ repeteix els antics papers racistes
Hollywood mata àrabs: la pel·lícula Khaled A. Beydoun y Abed AyoubAl Jazeera L'art i la propaganda tenen una relació íntima. Particularment als EUA en l'actualitat, on les pel·lícules de guerra representen un gènere sagrat que mostra íntimament nord-americans comuns i corrents extrets de la mundana classe mitjana dels EUA i col·locats entre els perills d'un camp de batalla estranger on es converteixen en herois de proporcions històriques. L'edició més recent d'aquest gènere, American Sniper (‘El franctirador’), se centra a l'Iraq. La cinta dirigida per Clint Eastwoood conté totes les característiques essencials del gènere bèl·lic: el soldat protagonista tractat com a personatge principal, el paradigma del bé contra el mal i la il·lustració d'aquest com implacablement maligne, amenaçant i entestat en la destrucció de tot el que és pur i civilitzat. El francotirador no desil·lusiona i presenta aquesta nociva dicotomia reforçada amb els frívols tòpics sobre els iraquians i musulmans que atreuen masses d'espectadors. Tants que la pel·lícula va establir un rècord de taquilla durant el seu primer cap de setmana, que continuarà mentre la pel·lícula es perllonga en la seva segona setmana. Debatent sobre l'art El cinema és un art, una expressió creativa no hauria de restringir-se legalment. No obstant això, l'art té el potencial d'incitar, particularment quan els malvats en un èxit de taquilla són rotundament configurats, maliciosament desvirtuats i presentats com els incorregibles oponents dels EUA i del seu heroi amb el seu fusell. A El francotirador, els iraquians no són més que farratge i enemics els quals Chris Kyle abat implacablement a trets per imposar un parasític patriotisme cap al qual un ampli sector dels EUA no només sent atracció, sinó que a més es compromet a perpetuar-lo. Tots els iraquians a la pel·lícula són presumptes culpables. I per tant mereixedors de la deformada justícia que Kyle està més que disposat a imposar una vegada i una altra. Mentre les familiars impostures a la pantalla són perjudicials, la violenta reacció racista inspirada per El francotirador evidencia que la cinta equipa els promotors de l'odi cada vegada amb més munició. I els objectius són àrabs i musulmans, "caps de drap" i qualsevol que s'assembli a les caricatures iraquians a El francotirador. El francotirador és molt més que un estudi de caràcter. El principal protagonista, Chris Kyle, és un nord-americà comú i corrent, que personifica a consciència l'extrem desdeny pels musulmans, que és endèmic –i s’intensifica– als EUA actuals. A més, Kyle veu la seva estada a l'Iraq com una oportunitat de venjar els atacs terroristes de l'11-S, reduint el patriotisme a una vendetta sagnant contra un populatxo totalment desconnectat i dissociat d'aquest atac. Estudi caricaturesc? Aquestes idees, i la visió del món del qual sorgeixen, no són només les de Kyle. Més aviat, mitjançant el posicionament del protagonista com un arquetip, Kyle representa una posició basada en una grandiosa perspectiva, adoptada per un substancial segment de la població dels EUA. A més, aquests punts de vista no es representen a través d'un personatge tràgic o un nihilista, sinó d'un heroi, vestit de combat, amb una gorra de beisbol i interpretat per una estrella de Hollywood i trencador de cors, Bradley Cooper, que considera la seva matança indiscriminada de 255 "menyspreables malvats salvatges" una croada política i espiritual. A través de la mirada distorsionada de Kyle, l'espectador també veu els iraquians com a objectius. Sigui una mare coberta per un vel, un jove noi o el fictici rival Mustafà, la inquietant encarnació del mal que té com a objectiu la finalitat de Kyle i de tot el que representa. Com a art i propaganda, El francotirador continua la tradició del gènere del cinema bèl·lic. Però, dins del context de la considerable intolerància antiàrab i antimusulmana als EUA, la pel·lícula recorda una altra cinta èpica críticament aclamada però racista, El nacimiento de una nación de DW Griffith, que, com a paral·lel de la dicotomia a El francotirador, va convertir en personatges destacats els membres del Ku Klux Klan mitjançant deplorables representacions de nord-americans negres. Subsegüentment, crida els espectadors a prendre les armes contra els malvats. Com nombroses pel·lícules anteriors, El francotirador refon els iraquians amb àrabs i musulmans, "al-Qaida" i "yihadistes". Per a Kyle i Eastwood, les distincions sense irrellevants. Tornant a desplegar antigues imatges orientalistes, els iraquians de la pel·lícula apareixen, pobrament estructurats, com a enemics dels divins demòcrates i per tant cal cosir-los a trets metòdicament pel bé de Déu i la pàtria. Una creença que, als EUA actual, és molt més realitat que ficció. Després de l'estrena de la cinta, el Comitè Nord-americà Àrab contra la Discriminació (ADC) va emetre una informació a la comunitat i va advertir d'un "significatiu augment de la violenta retòrica de l'odi a les comunitats àrabs i musulmanes nord-americanes". La informació es va publicar com a reacció a la significativa quantitat de missatges violents contra els nord-americans àrabs i musulmans després de l'estrena de la cinta El francotirador. Moltes de les amenaces es van fer a través dels mitjans socials. Reacció violenta Les amenaces propugnen l'assassinat de nord-americans àrabs i musulmans. Una arriba a dir: "Excel·lent maleïda pel·lícula i ara realment vull matar uns maleïts caps de drap". En una altra amenaça, ara eliminada, l'usuari de Twitter Dex Harmon va escriure: "El francotirador va fer que m’entressin ganes d'anar a matar alguns maleïts àrabs", seguit per emoticones de tres pistoles. La incitació a l'odi i aquest tipus d'amenaces no s’han d'ignorar. En comptes d’això, han de servir de senyal d'advertència. Els discursos i la retòrica d'incitació a l'odi només se seguiran sumant a la cultura de violència, que portarà més incidents i més atacs. Particularment dins d'un context ja madur d'odi antiàrab i islamofòbia. Les estadístiques reunides per ADC, així com pel Centre Legal sobre la Pobresa del Sud, mostren que hi va haver un augment del 50% de crims d'odi contra àrabs, musulmans i els percebuts com a àrabs o musulmans als EUA. L'augment està correlacionat amb el començament de la controvèrsia de la "Mesquita Zona Zero", que segurament s'intensificarà amb la reacció interior i global contra àrabs i musulmans després de l'atac a Charlie Hebdo. Perquè mentre hi hagi la imatgeria negativa i l'odi permissible contra àrabs i musulmans, els membres de les respectives comunitats seguiran vivint en un estat de constant temor que podrien ser la pròxima víctima d'un crim d'odi. El precedent existeix i la història ens ha mostrat que a mesura que la retòrica empitjora, la cultura de la imputació col·lateral i la perspectiva de violència augmenten. El francotirador és art. Però també és munició. El dret a l'expressió creativa hauria de ser temperat per la responsabilitat. D'una altra manera la pel·lícula només realitza allò que va col·locar el seu personatge central al centre de l'atenció pública, atacs indiscriminats contra àrabs i musulmans simplement per ser-ho. Cosa que esperem que no sigui l'objectiu de la pel·lícula. Khaled A Beydoun és professor assistent de dret a l'Escola de Dret Dwayne O. Andreas a la Universitat Barry. És oriünd de Detroit. Abed Ayoub és director legal del Comitè Nord-americà Àrab contra la discriminació a Washington DC, i és oriünd de Detroit. | |
CineBaix Joan Batllori, 21 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) 93 666 18 59 cinebaix@cinebaix.com Disseny web: