‘Birdman’ (o la inesperada virtut de la ignorància), el sublim canvi radical d’Iñárritu

I vas aconseguir el que volies en aquesta vida? Ho vaig aconseguir.
I què volies? Considerar-me estimat, sentir-me estimat sobre la Terra.

Raymond Carver, Último fragmento

Costa de creure que aquesta pel·lícula hagi sortit de l’irrefrenable talent del director mexicà Alejandro González Iñárritu. Encara que, vist des d'una altra perspectiva, Birdman és brillant, captivadora i espantosament honesta. Així que sí, encara que l'aparença suposi un canvi notable en el seu estil, puc creure que som davant d'un film d'Iñárritu.

Tornant a recordar Amores perros i Babel, sabem la mà que té Iñárritu per combinar -de forma magistral- històries creuades de vides totalment diferents. En elles veiem la complexitat dels seus personatges i el subtil, però a la vegada franc, reflex en el que ens obliga a mirar. I ara arriba Birdman, amb el seu fals pla seqüència interminable, i intenta desentranyar un sentiment bàsic en l'ésser humà: sentir-se estimat. Però aquest ideal està corrupte per als personatges del film, perquè no és amor el que volen, sinó admiració. Aquesta fascinació incondicional de les masses en veure el seu heroi a la gran pantalla, aquesta calor de fanatisme popularment acceptada que t'enganxa com una droga. Birdman explica el mono d'adoració de masses d'un veterà actor vingut a menys. I aquí apareix Iñárritu, amb les seves experiències paranormals com ja va fer a Biutiful, i construeix un alter ego representant de les més profundes temptacions. Un Ícar, Birdman, que somia enlairar les ales i tornar a aquell pedestal del qual els anys l’han expulsat.

La pel·lícula desprèn moviment constant i ens fa sentir més que mai espectadors, aquells que persegueixen els tripijocs d'un camerino de Broadway. Sí, Birdman explica la història d'algú que lluita desesperadament per ser rellevant. David Cronenberg ja es mofava de les excentricitats de Hollywood en la seva última pel·lícula, Maps to the stars, però Iñárritu va un pas més enllà, aprofundint més en el com i el per què, en la figura desgastada d'una celebrity caiguda. La crueltat dels mitjans de comunicació, la superficialitat de la gent i la banal viralització d'absolutament tot a les xarxes socials constitueixen en Birdman una crítica a aquesta societat que prefereix guardar els records en la memòria del seu iPhone que a la seva pròpia.

Iñárritu sorprèn amb la seva nova forma, però complau amb la seva mateixa essència. Unes actuacions espectaculars i uns moments memorables, com el passeig de Michael Keaton en calçotets pel mateix Times Square de Nova York. Acabat d'estrenar el nou any, podem dir sense por d’equivocar-nos que Birdman serà una de les pel·lícules d'aquest 2015.