CRÍTICA

L'origen de la pel·lícula

"Un dia, mentre jo era al llac Salat de Magadi, (Kènia), per necessitats d'una pel·lícula, vaig veure cinc joves que portaven una bossa estranya al cinturó", diu Pascal Plisson, guionista i director de Camino a la escuela, a més d'autor de diversos documentals, entre d'altres Massai, guerreros de la lluvia.

"Quan els vaig preguntar què era, un d'ells es va avançar i amb molt d'orgull va treure una flamant ploma, una pissarra i un guix. Panteixant, em va dir que estava de camí a l'escola. Feia dues hores que havia deixat el poble i corria cap a l'escola sota la sufocant calor”. Aquesta inesperada trobada va ser crucial, i va determinar el meu desig de fer una pel·lícula d'aquestes excursions al coneixement. L'accés a l'educació a França és fàcil, és un tema que ja ni es planteja; així que vam haver de buscar països on aquest problema continués existint, nens per als quals el fet d'anar a l'escola, seguís sent una lluita real.

Vam començar a treballar amb Bartolomé Fougère i Ajuda en Acció, per aconseguir el màxim d'històries sobre infants que desafiessin mil perills per projectar una vida millor.

Vam rebre seixanta relats, si l’un commovedor, l’altre encara més. Quatre d'aquestes narracions es van imposar, per les emocions que desperten i els desafiaments tan diferents que han de sortejar per accedir a l'educació: la distància, la discapacitat, la discriminació. La producció de la pel·lícula va durar dos anys.

Pascal Plisson afegeix: "Aquesta pel·lícula és, sobretot, un espectacle, una pel·lícula documental d'aventures que mostra el valor i la fe d'aquests nens en el futur i en la seva societat. Els infants amb qui vam rodar el documental són els primers de la seva família a anar a l'escola. Aquest fet és per a ells una gran oportunitat. El seu viatge no és només un veritable viatge físic, sinó també un viatge espiritual, un viatge interior que els permet sortir de l'etapa de la infància per convertir-se en adults. Aquest és el veritable tema de la pel·lícula".

La història és una aventura humana

La història de Camino a la escuela és també una aventura humana. Per poder "tocar el seu somni amb els dits", compten amb el suport dels seus pares que van deixar que prenguessin aquest camí, mentre en els països on es desenvolupa la pel·lícula, altres nens es queden a casa per treballar o ajudar els seus pares amb els seus germans i germanes més petits.

També poden comptar amb els seus amics. Zahira i les seves amigues es reuneixen per fer una ruta de muntanya perillosa i s’ajuden quan una d'elles està cansada. Carlos i la seva germana Miquela es troben amb companys durant el trajecte i acaben junts el camí a través de les immenses planes de l'Argentina. Reunir-se és donar-se suport, donar-se ànims, i també protegir-se.

Aquest camí és també un viatge a través del fet de com els infants aprenen a ser solidaris, a tenir cura els uns dels altres, en definitiva a créixer. I finalment, si les seves vides no són semblants, les seves esperances són similars.

I si ho analitzem, sorgeix la pregunta: En realitat els seus anhels són diferents dels nostres?

L'escola és una oportunitat

No obstant això, cap d'aquests infants es desanima en cap moment. Zahira cada dilluns fa un llarg viatge de quatre hores pels senders escarpats de les muntanyes de l'Atles, que a l'hivern estan cobertes de neu. Els germans petits de Samuel demostren també la seva valentia per salvar els obstacles que inesperadament s'interposen a la ruta (camions, calçades inundades...). Per a aquests nens, el camí té un preu, el de l'esforç que han de fer cada dia per aconseguir el seu somni. Zahira vol ser metgessa, com Samuel.

I tots dos saben que això és impossible sense l'educació. Jackson, gràcies al treball realitzat per la seva dedicació i tenacitat, va ser capaç d'obtenir una beca que li va permetre prosseguir els seus estudis i potser algun dia convertir-se en pilot de línies aèries, tal com ell somia. Per a aquests infants, l'escola no és una tasca, és una oportunitat, un regal molt valuós. Per a ells, accedir a l'educació significa poder obtenir més tard una feina que els permetrà ocupar-se de la seva família, curar, ajudar els altres, comprendre el món, participar en la vida del seu país.