Sabem al que venim, així que passin i gaudeixin. Ho vaig dir des de la primera entrega de la saga, Venganza sempre m'ha semblat una variant de les pel·lícules de sèrie B de Steven Seagal però amb un actor de veritat davant de les càmeres, i això fa que la qualitat de la pel·lícula pugi bastant només per la seva mera presència. Sí, té molt d'aquelles pel·lícules de justiciers dels 70 i 80 amb Charles Bronson i d’altres, però les baralles cos a cos, les escenes d'acció trepidants, fins i tot les trames... tot em recorda Seagal, que es va queixar que Neeson els treia el pa a les veritables estrelles del cinema d'acció. No els treu el pa. És que el públic prefereix Liam Neeson. I amb raó.

Millor que la segona entrega, amb una trama de veritat, però amb el mateix desvergonyiment i la mateixa sana intenció d'entretenir sense més l'espectador que busca un parell d'hores de cinema d'acció sense complexos, V3nganza ens porta a Los Ángeles per presentar-nos Bryan Mills en la seva última peripècia, aquest cop molt més d'acord amb el títol en castellà, perquè quan el protagonista sigui acusat de l'assassinat de la seva exdona buscarà venjar-se dels responsables mentre intenta no ser detingut per la Policia. La resta s'ho poden imaginar sense que els doni gaire detalls. El caos i la destrucció es desencadenen a la ciutat de Los Angeles i, malgrat que la trama té un parell de girs interessants i mai es fa avorrida, en general la coherència del relat no és el que més interessa als responsables.

D'una banda canviem l'actor que dóna vida al marit actual de Famke Janssen, de Xander Berkeley a Dugray Scott; de l’altra el final de la segona entrega deixava entreveure que les coses no són com a l'inici d'aquesta tercera entrega entre Neeson i Janssen, i de l'altra després del que succeeix en aquesta pel·lícula les conseqüències per al protagonista són... d'acudit. Per posar uns exemples. Però, què hi fa? L'important és l'entreteniment, el viatge al costat de Liam Neeson, l'únic actor del món capaç de parlar amb un ós de peluix gegant sense que ens entri el riure fluix. Només per ell val la pena tot. I si hi sumem la presència de Forrest Whitaker, Dougray Scott, Leland Orser o Maggie Grace, doncs millor.

No, no guanyarà cap premi. Però el públic passarà una gran estona de la mà d'aquest enorme actor ficat a heroi d'acció. Està als antípodes de Caminando entre las tumbas, però això no és dolent quan se sap al que es va en una sala de cinema. I no, tampoc és la primera i irrepetible entrega. Però compleix la seva comesa, la ciutat de Los Angeles llueix de meravella i té un bon grapat d'escenes de suspens i acció que faran les delícies dels fans. És més, encara que estigui anunciat que és l'última entrega, si en volen fer una quarta, que comptin amb mi. Només si torna Liam Neeson i el guió té el mateix grau de paròdia i sentit de l'humor. Qui esperi una altra cosa.. s'ha equivocat bastant.