LA SAL DE LA TIERRA

Títol original: The Salt of the Earth Direcció: Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado País: França Any: 2014 Durada: 110 min Gènere: Documental Interpretació: Sebastião Salgado Guió: Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado Fotografia: Hugo Barbier i Juliano Ribeiro Salgado Música: Laurent Petitgand Distribuïdora: Caramel Films España Estrena a Espanya: 31/10/2014


Qualificació per edats:
No recomanada per a menors de 7 anys
VO SUBT en castellà
PREMIS 2014
Festival de Canes: Premi Especial del Jurat (“Un Certain Regard”)
Festival de Sant Sebastià: Premi del Públic
SINOPSI

Des de fa quaranta anys, el fotògraf Sebastião Salgado recorre els continents captant la mutació de la humanitat. Testimoni de grans esdeveniments que han marcat la nostra història recent: conflictes internacionals, fam, èxodes, etc., ara emprèn camí cap a territoris verges amb grandiosos paisatges, descobrint una fauna i una flora silvestres en el marc d'un projecte fotogràfic gegantí, tribut a la bellesa del planeta. El seu fill Juliano, que el va acompanyar en les seves últimes travessies, i Wim Wenders, també fotògraf, comparteixen amb nosaltres la seva mirada sobre la seva vida i la seva obra.

(FILMAFFINITY)
CRÍTICA

Els rostres, la mirada, l'home

Sebastião Salgado extreu un realisme i una veritat que fan mal, un lirisme tenebrós

Aquest ancià que ha recorregut els paisatges més abruptes i exòtics es recolza ara en un bastó per seguir caminant i observar amb aquests privilegiats ulls llocs, ambients i persones que esgarraparan l'ànima del que contempli l'obra d'art, tantes vegades dolorosa, que captarà la seva prodigiosa càmera fotogràfica, intentant segons les seves pròpies paraules escriure i reescriure la vida en les seves llums i les seves ombres. I la mirada d'aquest ancià es manté neta, amb una estranya i meravellosa puresa, després d'haver-se capbussat tantes vegades al cor de les tenebres, de tenir clar després d'haver estat amarg testimoni tantes vegades i en tots els continents que l'ésser humà és l'animal més violent i perillós que habita la Terra, d'haver recollit en imatges en blanc i negre tones d'horror, desesperació i agonia.

Es diu Sebastião Salgado. Wim Wenders i el seu fill Juliano Ribeiro Salgado l'homenatgen i ens ofereixen dades essencials sobre la seva incansable creativitat i sobre el personatge, algú profundament humà, un ésser el testimoni personal del qual i la potència expressiva de la seva obra es converteixen en un acte d'afirmació en la vida, encara que hagi baixat tantes vegades als inferns terrenals.

I resulta miraculós que aquest senyor brasiler que va estudiar Economia a Europa, destinat a una existència còmoda i tranquil·la, però que va decidir el risc d'intentar plasmar la forma de viure o de sobreviure dels eternament oblidats o menyspreats, no hagi mort o quedat tolit en mig del genocidi de Rwanda, les fams en tants països d'Àfrica, la guerra dels Balcans, els incendis dels pous petrolífers de Kuwait que va perpetrar Saddam Hussein en la Guerra del Golf, les mines d'or en què s'amunteguen els nous esclaus, els apocalíptics camps de refugiats on gent, que ha perdut el poc que tenia, tracta amb instint animal de sobreviure a la guerra, la fam, la set, l'horror.

De tot això Salgado extreu una veritat i un realisme que fan mal, un lirisme tenebrós, l'ànima del que fotografia. Però també hi ha el Salgado que se sorprèn de goig en descobrir civilitzacions desconegudes que semblen viure en harmonia amb la seva existència, que després d'observar amb vuit ulls l'intrús que s'ha acostat a ells saben que els respectarà, que aquestes fotografies no els robaran l'esperit. I descobreixes amb hilaritat tribus amazòniques, cristianes i piadoses que mantenen el ritual fix, homes i dones, de posar-se fins a dalt d'alcohol tots els caps de setmana. I una altra tribu mexicana d'indis que en comptes de caminar, corren. Per alguna cosa deu ser.

I hi ha el Salgado que fa una oda a la naturalesa en el grandiós Gènesi. El que viatja a l'Àrtic i a geografies deshabitades per l'home per retratar amb paciència infinita reunions de lleons marins, pingüins, balenes que es deixen acariciar sense relació amb Moby Dick. És el Salgado que replanta la natura en una finca amazònica devastada per la sequera perquè ressusciti la vida. Hi ha molts moments que creen emoció i et remouen en aquest admirable documental sobre un home digne i un artista gran. També la necessitat de tornar a observar aquestes fotografies que formen un univers intransferible.

Carlos Boyero, El País

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: