La rellevància de la naturalitat

Ira Sachs ha compost una pel·lícula sobre la dificultat per conviure sota un mateix sostre, encara que sigui entre persones que s'estimen

Que dues persones enamorades portin 39 anys de vida conjunta és un fet irrellevant, per natural, que potser en un món com l'actual s'ha convertit en rellevant, per poc habitual. Que aquestes dues persones puguin casar-se després d'aquesta pila de temps de convivència gràcies a una nova llei que permet el matrimoni homosexual és un fet rellevant, en l’aspecte social, que parteix d'un fet irrellevant, per habitual: l'amor, sigui de la condició que sigui. Que aquesta firma, que aquest contracte legal, porti a un d'ells a l'atur a causa del component homosexual, i amb això a la crisi econòmica i a una sèrie de problemàtiques quotidianes ancorades en l’aspecte casolà, en el sentimental i en l’amistós és un fet enormement rellevant . Encara que el que és sorprenent, i fantàstic, és que el director i guionista que ha descrit aquest panorama en els primers minuts d’El amor es extraño decideixi a partir d'aquí convertir en irrellevant que aquests dos éssers que s'estimen siguin homes, per a així arribar a un fet rellevant: la naturalitat amb què s'hauria de veure que dues persones del mateix sexe s’adorin.

A través d'una bella fotografia, tant en interiors com en exteriors, i d'una elegant posada en escena, de les que no es noten, però que engrandeixen cada seqüència pel seu gust per l'enquadrament, Ira Sachs ha compost una pel·lícula sobre la dificultat per conviure sota un mateix sostre, encara que sigui entre persones que s'estimen: marit i muller, aquests amb els fills, i tots ells amb un nouvingut. Una obra profundament novaiorquesa que, a més, juga bé amb el concepte del fora de camp i que conté una preciosa el·lipsi (clàssica, amb fosa en negre, però inesperada, de moment) que aglutina un conjunt en el qual llueixen les interpretacions de John Lithgow i Alfred Molina: les seves mirades, els seus somriures, els seus petons, la seva delicadesa, la seva complicitat. I així, d'una manera irrellevant per assolir la rellevància, compondre alguna cosa que sembla passada de moda però que és imperible: una bonica pel·lícula.