‘Relatos salvajes’: mala llet, ben administrada

Un bon acudit exigeix ​​gosadia de pensament i sentit de l'oportunitat, a més d'estar ben explicat i tenir gràcia. Relatos salvajes és un conjunt de sis acudits la gràcia dels quals rau precisament en la desgràcia dels altres. Són acudits precisos, que esclaten com una bomba de rellotgeria. I en la seva disparitat, resulten sis petits cops d'humor.

No sobra ni falta res en aquests relats encadenats. Són, si se’m permet el ditirambe, perfectes en la seva simplicitat. La història de l'avió, la primera, sublim en la seva concisió i brevetat; la persecució dels cotxes, genial. L’embogida història de l'enginyer venjatiu, sufocant en la seva maldat; la boda, embogida. etcètera. Cada humorada ha estat, com diria el clàssic, traçada amb un fi tiralínies. I descobrim que, darrere el tiralínies, hi ha un director capaç de dibuixar amb causticitat i negres sentiments.

Perquè l'humor de Relatos salvajes no és impune. Potser és tan sols la nostra sensibilitat, tacada, la que pateix. O el nostre sentit de la justícia, posat en dubte. O pot ser que sigui el valor que donem a la paraula venjança. En qualsevol cas, el seu no és un humor blanc, innocent i sense conseqüències. A Relatos salvajes triomfa la injustícia i la humiliació. Esteu avisats! Que ningú s’esperi grandesa d'esperit. Som en el territori de la misèria moral.

Però no us deixeu intimidar. Encara que pot ser que el riure se us quedi mig congelat amb alguna de les històries, penjant de la cara com un ximple. Tampoc gaire: el just per descobrir que Relatos salvajes exigeix ​​(somriures) còmplices.

Som davant d'un conjunt de persones al límit: límit de la seva resistència, de la seva degradació o de les seves forces. El límit: allà on han arribat per si mateixes: pel seu mal cap. O forçades per les circumstàncies. No importa: són aquí, i nosaltres amb elles, sense poder deixar de mirar (i de riure).

Però tornem al principi: l'art d'explicar. Mala llet la pot tenir qualsevol. Abunda. El difícil és saber administrar-la. i Szifron l'administra amb saviesa de gran cineasta.