PRIMERAS CRÍTIQUES

'La 'Star Trek' de Stephen Hawking'. L’epopeia espacial de Christopher Nolan ja ha aterrat a les còrnies de la crítica anglosaxona. Aquest és el seu variat veredicte.

Interstellar no s'estrena per al públic fins al 9 de novembre, incloent-hi Espanya, però els crítics de la premsa anglosaxona ja han pogut veure el novè llargmetratge de Christopher Nolan i escriure el seu veredicte. Les expectatives són galàctiques davant d’aquesta història escrita pel director i el seu germà Jonathan Nolan, reprenent un vell projecte de Steven Spielberg i les idees del físic teòric Kip Thorne. [...] A continuació teniu una selecció de les crítiques més interessants, amb extractes lliures de spoilers.

Richard Jordan (Total Film): "Nolan intenta tocar les estrelles d'una manera espectacular, i brinda un relat èpic i captivador de ciència-ficció que, malgrat una durada complicada i uns quants deliris de grandesa de més, manté els peus a terra gràcies a un McConaughey en plena forma".

James Dyer (Empire): "Cerebral, guillada i bella per a la vista, aquesta és la Star Trek de Stephen Hawkings: una òpera espacial i demencial sobre l'espai-temps, però amb ànima al voltant de tota la ciència".

Scott Foundas (Variety): "Cap a l'infinit i més enllà va Interstellar, un emocionant eslàlom a través dels forats de cuc de l'enorme imaginació de Christopher Nolan, que és alhora el somni febril d'un apassionat de la ciència i una formidable reflexió sobre el que ens fa humans. Sent tan audaç visualment i conceptualment com qualsevol de les coses que ha fet Nolan, la seva novena pel·lícula també és més accessible emocionalment que els seus thrillers freds i cerebrals o les pel·lícules de Batman, ja que toca temes tan eterns com els sacrificis que fan els pares pels seus fills (i viceversa) i el món que deixarem a la pròxima generació que l’hereti (...) Interstellar referma Nolan com el màxim narrador de grans relats de la seva generació, i es guanya de sobres un lloc al costat d’El Mago de Oz, 2001: Una odisea del espacio, Encuentros en la tercera fase i Gravity dins del cànon de viatges de ciència-ficció visionaris de Hollywood".

Eric Kohn (Indiewire): "Tot i que la seva extensa visió del cosmos convida a comparacions amb 2001: Una odisea del espacio, el llegat del demencial assoliment de Stanley Kubrick roman fora de perill. Malgrat el seu abast èpic, Interstellar ofereix una recompensa tradicional. Si preneu en consideració els seus esdeveniments bàsics, podeu imaginar una versió més directa de la pel·lícula, guiada amb satisfacció per algú com Steven Spielberg; o Robert Zemeckis, de qui Contact és l'obvi antecedent de la barreja entre ciència dura i el trobar-se un mateix que veiem aquí. (...) Converteix els misteris de l'univers en un pati d'esbarjo cinematogràfic, però per cada moment profund o visualment impactant, també t’anima a pensar".

Todd McCarthy (The Hollywood Reporter): "Interstellar desborda amb tantes idees, ambicions, teories, melodrama, màgia tecnològica, imaginaria sorprenent i emocions bàsiques que era gairebé inevitable que alguna cosa de tot això funcioni mentre altres coses caiguin a terra. Sembla la resposta personal de Christopher Nolan a una de les seves pel·lícules favorites, 2001: Una odisea del espacio; aquest relat èpic concebut i executat de manera solemne intenta donar el mateix pes a les emocions humanes més íntimes i a les especulacions sobre el cosmos amb resultats desiguals, però no per això deixa de ser absorbent i, de vegades, fins i tot alguna cosa més".

Henry Barnes (The Guardian): "Sens dubte, John F. Kennedy hauria aprovat la gran space opera de Christopher Nolan; bé, almenys l’argument. Estrident, controladora, enredada en les seves línies argumentals i borbollejant amb teoria, la primera pel·lícula del director després de Batman es propulsa cap a l'entreteniment gràcies a l'obstinada força de voluntat de Nolan".

Devin Faraci (Badass Digest): "Hi ha molts defectes frustrants en aquesta pel·lícula tan enormement cerebral, esperançadora i ambiciosa. Si les bones intencions fossin suficients per convertir una pel·lícula en una obra mestra, Interstellar seria el millor treball de la carrera de Nolan. Un cop dit això, fins i tot amb els seus defectes, Interstellar és un film sovint bonic, una peça encaixada per mans expertes que mereix ser vista a la majoria de les pantalles possible. I encara que diverses parts d’Interstellar no funcionin, el conjunt es manté prou unit com per impressionar amb els seus detalls de ciència-ficció dura. Tant de bo hagués estat suficient per convertir-la en la gran pel·lícula que desitjàvem".

Tim Robey (The Telegraph): "Christopher Nolan és un mercader de la sorpresa, la qual cosa no vol dir que sempre ho vengui al preu correcte o que la satisfacció del consumidor estigui garantida el 100% del temps. Fins i tot per als seus estàndards, Interstellar és un gran salt de fe: un relat èpic de ciència-ficció que posa el mateix accent en les dues paraules".

Josh Dzieza (The Verge): "Té algunes de les imatges de l'espai més belles que he vist al cinema (...). La pel·lícula és més poderosa en els seus punts menys abstractes; quan treballa amb l'embolic de decisions i sacrificis que els viatges interestel·lars reals podrien implicar, i troba potencial dramàtic en les lleis de la física. Interstellar és de vegades confusa, melodramàtica i seriosa, però Nolan ha aconseguit fer l'èpica espacial a escala humana".