ALGUIEN A QUIEN AMAR
Títol original: En du elsker (‘Someone you love’) País: Dinamarca Any: 2014 Durada: 95 min Gènere: Drama Director: Pernille Fischer Christensen Guió: Kim Fupz Aakeson, Pernille Fischer Christensen Fotografia: Laust Trier-Mørk Interpretació: Mikael Persbrandt, Trine Dyrholm, Birgitte Hjort Sørensen, Sofus Rønnov Productora: European Film Bonds / European Film Bonds, / Film i Väst Distribuïdora: Golem Estrena a Espanya: 24/10/2014




Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 12 anys
DO en castellà
SINOPSI

Thomas Jacob, un cantautor de fama mundial, viu a Los Angeles. Després de diversos anys d'absència, torna a Dinamarca per gravar un nou àlbum i reunir-se amb la filla de la qual es va distanciar. Ella li presenta Noa, el seu fill d’11 anys. Tot i que no coneix el nen, a Thomas no li queda cap més remei que cuidar-se’n. A poc a poc, acabaran connectant gràcies a la música, i Thomas llavors prendrà una decisió que canviarà la seva vida per sempre.

(FILMAFFINITY)

CRÍTICA

La veu i l’ànima esquinçada de Thomas Jacob

[...] Si hi ha una temàtica que recorre transversalment la curta però fructífera filmografia de Pernille Fischer Christensen és la incomunicació entre persones: és per això que totes les seves pel·lícules, poc o molt, puguin considerar-se una exploració de 'l'altre' en la Dinamarca benestant dels nostres dies (encara que descrita en termes de fredor i de hieratisme emocional) i apel·lin a una empatia tant interna com externa (els personatges es coneixen entre ells al mateix temps que els espectadors van familiaritzant-se amb les vides magolades que retrata Fischer Christensen, una fórmula realment efectiva que explica, entre altres coses, per què les obres de la cineasta danesa sempre tenen presència assegurada en les cartelleres i en els certàmens de tot el món). Alguien a quien amar, el nou treball de Fischer Christensen, s'exhibeix [...] a la Seminci de Valladolid i [...] arriba a les sales comercials amb l'al·licient dels seus actors protagonistes, dos pesos pesants del cinema nòrdic: el suec Mikael Persbrandt, actor fetitxe de Simon Staho i conegut per les seves intervencions a El hipnotista o En un mundo mejor; i la danesa Trine Dyrholm, cara habitual de les obres de Bier i Vintenberg.

En aquesta ocasió, Fischer Christensen recorre a una figura carregada de mística cinematogràfica: el cantant que després d'una vida d'excessos i d'èxits torna al seu país d'origen per passar comptes pendents. Persbrandt dota de força un personatge inepte en tots els aspectes: la seva carrera discogràfica depèn gairebé completament de la feina del seu mànager i d'algunes amistats del passat, i en la seva vida personal és un individu incapaç de gestionar el dolor que va rebre en el seu dia per part del seu pare i el dolor que ell mateix infringeix als seus més propers. Afortunadament, el tràgic bagatge del personatge mai s'explicita ni dóna peu a escenes de factura tremendista: el director prefereix explicar per omissió, i en aquest sentit és molt interessant comprovar com els petits contactes físics entre els personatges, els gairebé imperceptibles gestos de complicitat entre el protagonista i el seu reduït cercle íntim (la mà que posa sobre el braç de la seva filla drogoaddicta, les lleus carícies que fa a aquest nét que no coneix, les mirades que llança a la seva companya de gravació, etc.), diuen molt més del protagonista i les seves interioritats que altres escenes on Fischer Christensen es comporta com una narradora més tradicional (per exemple, el moment en què el protagonista es sincera amb el petit respecte al seu pare alcohòlic).

Alguien a quien amar, per tant, es debat entre dos fronts (l'elegància davant del drama descarnat, la subtilesa davant la tragèdia explícita), i tot i que el còmput final reuneix bastantes trampes (sobretot a partir de la mort de la filla del protagonista), el film acaba convencent per la capacitat de la directora per tocar la fibra sensible de la platea sense que aquesta se senti violentada o assaltada segons les fórmules habituals de cert cinema nord-americà (fins i tot en els seus trams més discutibles, la pel·lícula mai apel·la a la llàgrima fàcil). Un mèrit ja present en les anteriors obres de la directora i que en aquest nou títol es multiplica gràcies al gran treball de Persbrandt i Dyrholm: a la seva comprovada solvència com a intèrprets, cal sumar-hi el fet que en el film canten sense playback, com si les fronteres entre l'actor i el personatge fossin molt fines, gairebé irreconeixibles. Un film, en resum, ple de contrastos que se suma a la notable llista de grans obres que ens arriben darrerament des del nord d'Europa.

Per a amants de les pel·lícules que per fora són gel i per dins són pur foc.
El millor: Mikael Persbrandt, aquest actor capaç de donar vida a qualsevol personatge.
El pitjor: El drama perd força en el seu segon tram.

Xavier Vidal de las Heras - cachecine.blogspot.com.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: