Amb més de 200 pel·lícules que l'inclouen com un dels seus protagonistes, Dràcula no només és el vampir més famós sinó que a més és un dels personatges més revisitats en la història del cinema. Amb això en ment és difícil que Dracula Untold sigui efectivament la història mai explicada, però per al bé de la crítica serà bo seguir el joc als estudis. L'objectiu d'Universal Pictures és un univers de monstres i el primer que es necessita és un film que narri l'origen d'un d'ells, de manera que es prenen elements històrics lliurement interpretats de la vida de Vlad Tepes, es creuen amb el que va escriure Bram Stoker i vet aquí el resultat.

Dracula Untold fa el mateix recorregut que la recent Maleficent. S'aborda el passat poc familiar d'un dels vilans més reconeguts de la cultura però es necessita suavitzar-lo i portar-lo cap al terreny de "l’antiheroi", perquè el públic pot no suportar un dolent com a protagonista i això és greu per als que posen els calés. Sant per als que va salvar, diable per als que va empalar, no hi ha mitges tintes en aquesta pel·lícula i és molt clara la posició que es pren respecte al príncep Vlad: el fi justifica els mitjans. D'aquesta forma la foscor ve només pel costat de la fotografia. No hi ha grans conflictes existencials o interns, ja que el camí pot ser innovador però el destí és el de sempre. Música lúgubre, terrenys desolats, no són més que maquillatge gòtic per a una producció que falla en el guió i la direcció.

El debutant Gary Shore és qui la té al seu càrrec i lluny està de demostrar una mica de valor. Pot ser competent, però si amb un pressupost de 100 milions de dòlars no es pot aconseguir que una baralla sigui clara, és un problema seriós. El guió de la dupla Matt Sazama i Burk Sharpless tampoc l’ajuda. Sense ser detallista, és acomodatici a les necessitats de l'argument i maldestre a l’hora d’executar-lo -"una estaca al cor pot matar-te... com a qualsevol"-, es mou dins fèrries línies de conducció que no permeten aprofundir seriosament en els conflictes que exposa i sent la necessitat d'incloure-hi "picades d'ullet" a l'obra original que el ridiculitzen.

Encara amb una pel·lícula fluixa, el gran beneficiat segueix sent Luke Evans. La carrera en pantalla gran del gal·lès just va començar en l'últim lustre, quan ell ja havia passat els 30. Després de tenir rols secundaris d'importància en franquícies grans com The Hobbit o Fast & Furious, li toca tenir una superproducció sobre les seves espatlles, pràcticament en escena durant els 90 minuts. I si el film falla, es pot dir que ell no. Hi ha bons efectes especials, una aconseguida ambientació, però no surt en cap moment de la mitjania amb què es roden les seqüències d'acció i això és greu per a una pel·lícula que depèn tant d'aquestes. Tampoc es pot ser injust i dir que avorreixi, és breu i la narrativa dinàmica, però amb fets que es masteguen i digereixen al servei de l'espectador, no hi ha cap tipus de suspens. La història inèdita és prou coneguda i no fa cap esforç per demostrar el contrari.

Evans hi surt ben parat, però tot i així serà una de les cares de la idea d'Universal de portar un univers cinematogràfic de monstres clàssics a la gran pantalla, perquè si Marvel ho va fer i DC Cómics està en camí de fer-ho, es presumeix que qualsevol pot emprendre una tasca així. D'aquesta manera, el proper temps veurà un rellançament de The Mummy que estarà connectat amb Dracula Untold i caldrà esperar que Frankenstein, L'Home Invisible i molts més tinguin les seves pròpies històries mai explicades. Quins mitjans justifiquen aquests films?