Helen Mirren, la que talla el bacallà

El director sap com emplatar aquesta història: la pugna per sobreposar-se al de davant té la gràcia de la comèdia i un equilibrat toc picant contra la discriminació

L'estrella Michelin és a la cuina francesa el que el mòbil a una pel·lícula d'assassinats o l'esmòquing a una de Fred Astaire, i el director Lasse Hallstrom juga amb aquesta idea perquè aquesta comèdia culinària i de fusió de cultures i espècies tingui el gust d'un plat amable amb un pessic d'intriga. Un personatge meravellós, el de Helen Mirren, que regenta un restaurant en un poblet francès i l'aspiració de la qual (el seu mòbil, el seu esmòquing) és aconseguir una altra estrella Michelin, pateix l'arribada a l'altra banda del carrer d'uns immigrants indis que planten el seu restaurant d'olors, sabors i estètica tandoori que l'obliguen a arrufar el nas i aixecar les orelles.

Lasse Hallstrom sap de fusions (ell fa molt que va emmotllar el seu cinema al gust de Hollywood) i sap com emplatar aquesta història basada en un best-seller perquè la varietat d'ingredients, des de les magnífiques interpretacions fins al missatge integrador d’allò que és molt diferent, no produeixin el més petit sobresalt al paladar: la pugna per sobreposar-se al de davant té la gràcia de la comèdia i un equilibrat toc picant contra la discriminació i el desarrelament, la trama romàntica és suau però no embafadora, igual que la seva crítica, àcida però sense agrir, a l'ambició, el menjar fals, la fama Michelin i la competència salvatge.

La gran estrella d’Un viaje de 10 metros és Helen Mirren, una reina al seu palau, que només necessita un mos d'una truita per descobrir la grandesa d'un xef, i que assoleix moments de fumejant emoció a l’estil d’Anton Ego de Ratatouille. Tot es cou al seu voltant, fins i tot el clima amable d'aquest poble, fins i tot el pols del protagonista de la història, el jove Hassan Kadam, portador en els seus gens de la màgia de les espècies i que interpreta l’atractiu Manish Dayal.