‘Mai és tan fosc’: L’evangeli anticapitalisa d’Arcadi Oliveres

Estructurat com una road movie, el documental Mai és tan fosc ens ensenya el dia a dia de l'activista català Arcadi Oliveres, expresident de l'ONG Justícia i Pau, vinculada a la diòcesi de Barcelona.

Arcadi Oliveres Boadella (Barcelona 1945) és doctor en Ciències Econòmiques i professor titular del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Oliveres porta 40 anys de combativa activitat en els moviments socials, sempre des de l'òptica cristiana i pacifista. Des de la lluita per la democràcia durant la dictadura (va ser membre de l'Assemblea de Catalunya i de Cristians pel Socialisme i va participar en la cèlebre Caputxinada), fins a les lluites socials pel NO a la guerra, el 15 M o contra els desnonaments.

Al costat de la monja Teresa Forcades, Arcadi Oliveres és l'impulsor de Procés Constituent, manifest per un debat ciutadà per promoure una candidatura unitària al Parlament, que obri un procés constituent per un canvi social.

Oliveres és un activista que participa i porta el seu discurs combatiu allà on el criden i, com a economista, el seu pensament es resumeixen en aquests paràgrafs d'una de tantes xerrades que fa per tot el país: "Em van dir que l'economia és aquella ciència que estudia la utilització dels recursos que ens dóna la natura per transformar-los i, mitjançant aquesta transformació, obtenir béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes. És obvi que, des d'aquest punt de vista, l'economia humana no funciona. I m'atreviria fins i tot a dir que no ha funcionat mai, atès que les tres quartes parts de la societat humana no poden satisfer les seves necessitats bàsiques."

La jove directora Erika Sànchez, amb guió d'ella mateixa i de Roger Danes i la producció d’Únicamente Severo Films, van construir aquest documental que és el fruit de dos anys de seguiment de la vida, la indignació, l'anàlisi i la coherència del discurs d’Arcadi Oliveres.

El documental ens ensenya el particular evangeli anticapitalista del protagonista en les últimes mobilitzacions ciutadanes de l'anomenada Spanish Revolution, com el 15-M o els moviments antiglobalització, però també hi ha espai per a la introspecció i la mirada reposada a la vida quotidiana (amb el drama de la pèrdua d'un fill mentre es rodava el film) i les pròpies contradiccions de l'home que intenta aconseguir, i ho aconsegueix, una coherència vital d'acord amb el seu discurs públic, cosa molt rara en els temps que vivim.

Però també hi ha una mirada al passat del protagonista, quan participava en les lluites estudiantils contra la dictadura de Franco, quan Oliveres formava part del Sindicat Democràtic d'Estudiants, sortit de la Caputxinada, on va ser processat i jutjat el maig de 1968 pel tristament cèlebre Tribunal d'Ordre Públic (TOP), sota l'acusació de "reunió clandestina".

Sobre el documental, la seva directora, Erika Sànchez, ha dit: "Fer aquesta pel·lícula sobre Arcadi ha contribuït a una necessitat meva de comprendre la qüestió evangèlica. L'obra cinematogràfica de Pasolini ens va posar sobre la pista de la connexió entre el motor cristià del pelegrinatge d’Arcadi i el discurs marxista.”

Escrivia Silvestra Mariniello sobre les idees de Pasolini respecte d’això: "La paraula, marxista o evangèlica, s'ha establert en el món sense canviar, sense entendre’l en la seva complicitat. Aquesta complicitat requereix un treball diferent del que els programes d'intèrpret de l'evangeli i del marxisme han realitzat: cal tornar des de l'inici, reconeixent les diferències i treballant amb elles més enllà del mite d'una proposta i idealista igualtat entre els homes."

[...]