Un alto en el camí

El cinema sobre conflictes adolescents, sempre presentat amb pretensions de proximitat i personatges commovedors, sol acabar transitant pel camí que precisament vol evitar: el de la incredulitat. Les ovelles esgarriades acaben sent acollides per un personatge de mandat indestructible, generalment bastant lacònic, i que sol arrossegar conflictes amb els quals conviu mentre porta a terme la seva missió.

Per això s'agraeix que Les vides de Grace (‘Short Term 12’, Destin Cretton, 2013) opti per una visió molt més realista i compromesa amb la importància i gravetat dels conflictes que planteja. El títol en versió original és el nom de la institució que acull menors d'edat que per diverses circumstàncies es troben aparentment sols davant d'un món al qual encara no han començat a enfrontar-se. Però només és aparentment, perquè compten amb l'ajuda de joves que dediquen la seva vida a intentar canalitzar les d'altres. No són exmarines ni senyors autoritaris i callats, només persones que han passat per les mateixes penúries i que afortunadament han pogut explicar-ho.

Sense prendre en cap moment el camí fàcil, Destin Cretton escull en el seu segon llargmetratge el to perfecte perquè les males experiències dels protagonistes no eclipsin en tot moment l'esperit i l'ensenyament vital que intenten inculcar-li els seus cuidadors, convertint aquest periple en un conte agredolç que aprofita amb molta destresa tots els espais d'un centre d'acollida que poques vegades abandona.

Sobre un encertat repartiment d'intèrprets joves destaca Brie Larson, una actriu que s'estava obrint camí en produccions d'èxit amb papers secundaris i que ofereix aquí una interpretació amb tants matisos com els del seu personatge, ajudant els altres amb els seus problemes quan és incapaç d'afrontar els propis. El posicionament de Cretton és en tot moment honest i senzill, centrat en les motivacions dels seus personatges, comprenent-los però alhora distanciant-se quan la història li ho demana. Una actitud molt semblant a la que han de tenir aquests voluntaris, sostenint la bici del nen durant un temps fins que no hi ha una altra opció que deixar-los marxar.