LAS DOS CARAS DE ENERO
Títol original: The two faces of January Direcció: Hossein Amini Països: EUA, Regne Unit i França Any: 2014 Durada: 97 min Gènere: Drama, thriller Intèrprets: Viggo Mortensen (Chester MacFarland), Kirsten Dunst (Colette), Oscar Isaac (Rydal) Guió: Hossein Amini; basat en la novel·la de Patricia Highsmith Producció: Eric Fellner, Robyn Slovo i Tom Sternberg Música: Alberto Iglesias Fotografia: Marcel Zyskind Muntatge: Nicolas Chaudeurge Disseny de producció: Michael Carlin Vestuari: Steven Noble Distribuïdora: Universal Pictures International Spain Estrena al Regne Unit: 16/5/2014 Estrena a Espanya: 13/6/2014



Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 12 anys
DO en castellà
 
SINOPSI

El 1962, una glamurosa parella americana formada pel carismàtic Chester MacFarland (Viggo Mortensen) i la bella i jove Colette (Kirsten Dunst) es troba a Atenes durant unes vacances a Europa. Enmig d'una visita a l'Acròpoli coneixen Rydal (Oscar Isaac), un jove nord-americà que parla grec i treballa com a guia turístic, situació que aprofita per estafar turistes riques. Atret per la bellesa de Colette i impressionat pels diners i sofisticació de Chester, Rydal accepta encantat una invitació a sopar, cosa que el porta a implicar-se cada vegada més en uns esdeveniments sinistres dels quals no podrà alliberar-se.

www.labutaca.net
CRÍTICA

Aroma a cinema d'abans

'Las dos caras de enero' està protagonitzada per la terbolesa moral, la por i l'encobriment

El llançament publicitari de Las dos caras de enero resulta insòlit. Per a bé. Oferint claus culturals sobre l'autora de la novel·la i el currículum de la gent que l'ha engendrat. Se suposa que la seva oferta va dirigida a un públic cinèfil i lector. El qual no és gaire abundant. O sigui, que la lucidesa els aconsella que descartin el gran èxit, saben que la demanda del seu producte serà limitada o minoritària.

Destaquen que ha estat produïda per la gent que va fer possible El topo, admirable adaptació que va dirigir el suec Thomas Alfredson de l'obra mestra de John Le Carré sobre les excessives misèries i l'escassa grandesa del Circus. Revelen que està dirigida pel guionista de Drive, aquella fascinant i impossible història d'amor entre un solitari conductor i l'angoixada esposa d'un irredempt perdedor. Finalment, aclareixen que està basada en una novel·la de Patricia Higsmith, autora d’El talento de Mr. Ripley. I aquí es queden curts. No només va ser la inventora de l’amoral Tom Ripley, sinó també una investigadora genial de les ombres i els racons de la ment, el fatalisme, la culpa, la suplantació, les històries que es compliquen fins a extrems tenebrosos. Patricia Highsmith és una torbadora i magnífica escriptora, però també una marca, un gènere. Tornarà a estar de moda. I si no és així, és igual. És una de les grans. A perpetuïtat.

Las dos caras de enero està protagonitzada per la terbolesa moral, la por, l'encobriment, la persecució, permanents senyals d'identitat del tortuós univers d'aquesta escriptora. I com tantes vegades, els personatges es mouen en una geografia i una llengua que no són les seves. Explica la trobada inicialment càlida a Atenes entre un idíl·lic i adinerat matrimoni de turistes nord-americans i un guia de la seva mateixa nacionalitat especialitzat en picardia de carrer, la justa per sobreviure en un país estrany. Coneixent l'autora de la trama, intuïm que res és el que sembla, que darrere d'aparences tan civilitzades batega el misteri i el delicte, que aquesta trobada casual es complicarà sentimentalment fins a límits perillosos.

Hossein Amini, que va saber condensar en un guió precís el que narrava James Sallis en la seva breu, enigmàtica i esplèndida novel·la Drive, també ha sabut captar el món de Patricia Highsmith en la seva primera pel·lícula com a director. No és enlluernador, però segueixo amb interès aquesta desassossegant intriga a través de les illes gregues. La forma d'explicar la història no només em recorda l'estil expressiu d'Anthony Minghella, aquest difunt i infravalorat director que va fer pel·lícules tan notables com El talento de Mr. Ripley, El paciente inglés i Cold mountain, sinó també el to expressiu de cert i antic cinema. Tinc càlides sensacions d'antany durant el metratge de Las dos caras de enero, el convenciment d'estar en un cinema de barri i de programes dobles (amb l'immens avantatge que ara puc escoltar la seva versió original) fa trenta o quaranta anys veient una atractiva pel·lícula de sèrie B, creïble, ben feta, amb aroma.

La protagonitza un actor sobri que sempre m'agrada veure i sentir anomenat Viggo Mortensen, un senyor que no ha de fer gaire esforços per semblar inquietant. L’acompanya Kirsten Dunst, una actriu camaleònica i convincent. I també Óscar Isaac, aquest actor tan promocionat últimament i sempre malcarat i amb expressió de patiment amb el qual em passa el contrari que amb Mortensen. Però aquí funciona molt bé ficant-se en la pell d'aquest murri personatge, tan poc fiable, tan vividor.


Carlos Boyero, elpais.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: