COMENTARI
Un jove treballador d'un videoclub (Adam Jezierski) vol convertir-se en director de cinema. Escriu un curt que barreja un holocaust de la raça humana provocat per una invasió extraterrestre i pretén que el veterà actor Paco Menéndez (Manuel Zarzo) sigui el protagonista. Menéndez viu el declivi final de la seva carrera com a actor i, sense saber-ho, també vital. La relació entre tots dos i, de manera paral·lela, la del representant (Luis Varela), Fernando Esteso (s'interpreta a si mateix en la ficció) i l'equip de rodatge creen una història de personatges i emocions. Molt de personatges i d'emocions.
Projectada en blanc i negre, «perquè és com una pel·lícula antiga», deia ahir Tirso Calero, el seu director, Blockbuster és com el plat de llenties, de paella o d'ous amb xoriços i pernil quan estàs exiliat buscant feina a Alemanya. És difícil reprimir les llagrimotes, aquelles que salten i no saps si són d'emoció, nostàlgia, plaer o enyorança.
La pel·lícula és lenta, però de forma i no per defecte, les converses són pausades i els plànols i transicions són clàssics, calmats, sense efectes cridaners, com la música, que simplement acompanya, de vegades amb cançons de grups, com en les pel·lícules americanes dels vuitanta.
Aquest sabor antic, projectat en blanc i negre, i el transcórrer pausat, componen un producte complet, un anhel d'èpoques passades, que recorda el format que constantment recorda, valgui la redundància, la història.
Però sobre tota aquesta forma, destaca el contingut. Les emocions sorgeixen diverses vegades molt a flor de pell. No és una escena final la que posa el nus a la gola. És un nus a la gola que intenta marxar en diversos passatges còmics. El retrat de la decadència dels treballadors veterans d'un ofici que mai s'acaba de deixar i la subtil forma autobiogràfica que Calero ofereix en cada personatge, des d'ell mateix a través d'Adam Jezierski fins a Esteso interpretant-se ell mateix, passant per un Zarzo que transmet fidelment els sentiments del seu paper i Jesús Guzmán, que posa la nota més tràgica.
Luis Varela no es queda enrere, destaca l'expressivitat que aconsegueix amb els seus gestos facials, i cal sumar-hi la participació d'altres intèrprets com María José Alfonso, Mirta Miller, Albert Forner o Ferran Gadea.
No és una pel·lícula de masses i per a qualsevol públic, però Tirso Calero aconsegueix un producte emotiu, amb fons i, sobretot, que aflora els sentiments.
Eneas Ferri, laverdad.es
|