Un gir molt necessari a la fórmula autonomia-coneix-autonomia

D’entre els calius de Vaya semanita, on s’han rostit volta i volta alguns esquetxos de barra de Los Morancos, sorgeix aquest noble (en la més pura tradició del tòpic basc) intent de traslladar la fórmula d’equívoc, puntada de peu i saltamartí (i si pot ser, la seva taquilla) de la francesa Bienvenidos al Norte (gran èxit mundial que ja va tenir la seva versió grollera a Itàlia: Bienvenidos al Sur). I des dels cognoms del títol, els seus responsables l’encerten en separar-se de l’RH sanguini del model per ampliar la proposta a dos carrils d’anada i tornada Euskadi-Andalusia amb afegitons (el gir del personatge de Carmen Machi, formidable). Aquest és també la tornada a un tipus de comèdia molt lligada a l’acudit pur, que pren el tall romanticó noi-coneix-noia (gran arrencada, perfecte el contrapunt entre el barroquisme del bon debut de Dani Rovira i la bella sequedat de Clara Lago) només com a excusa a major glòria del sarau autonòmic i que viatja en el seu humor del sublim (el sopar amb recompte de cognoms, cim) a l’esgarrifós (Los del Río attack) amb una naturalitat captivadora, a major glòria d’alts i baixos sense complexos. La pel·li té això tan subjectiu i delicat que coneixem com a gràcia. Sí, moltíssima gràcia, tan perillosa i susceptible de no ser reconeguda en un dia nuvolós de l’espectador, però tan definitiva com la diferència entre un acudit explicat per la teva sogra o pel teu millor amic. I entre riures desgreixadors s’agraeix a Martínez-Lázaro, amb una carrera que alterna el drama sever made in Spain amb la comèdia amb cues als cinemes, cedir el protagonisme al camp minat de gags que proposen Cobeaga i San José, dos paios que volen carregar-se el refranyer espanyol: són graciosos i mereixen caure en gràcia. Salvem fins i tot que, excepte Karra Elejalde (extraordinari, només Arguiñano podria fer corpori tant basquisme sobre les seves espatlles), cap dels seus protagonistes sigui de la província del seu personatge. Amb tot, i sense pretendre-ho (upa aquí), Ocho apellidos vascos fa més per la convivència entre gent que comparteix DNI que tots els partits polítics de l’Estat en les últimes quatre o cinc legislatures.

VEREDICTE: Una comèdia amb un RH negatiu molt positiu: un Bienvenidos a Euskadi amb rebujito.