La filmografia del cineasta brasiler José Padilha deixa clar que té interès en els temes socials. Així ho va demostrar en les dues entregues de Tropa de Elite, i ara ho torna a fer amb la seva versió de RoboCop.

El remake de la pel·lícula de Paul Verhoeven està ambientat a l'any 2028, a Detroit. Comença amb un informe televisiu de l'ultradretà presentador Pat Novak (Samuel L. Jackson), un aliat d'OmniCorp, la megacorporació dirigida per Raymond Sellars (Michael Keaton) que fabrica robots soldats.

Aquest personatge encarrega a Dennett Norton (Gary Oldman), un científic èticament ambigu, la fabricació d'un policia amb la precisió d'un robot i les emocions d'un ésser humà: el resultat és l'oficial Alex Murphy (Joel Kinnaman), i el seu cap amputat de la resta del cos és trasplantat a un androide.

A diferència de la pel·lícula original, en aquesta versió l'exèrcit nord-americà ja usa els robots d'OmniCorp en els combats al Pròxim Orient ­-tot i que amb resultats col·laterals de vegades poc desitjables-, però l'ús civil de les màquines està proscrit en els "robofòbics" Estats Units, en un evident gest de complicitat a la discussió actual sobre els drons.

En aquest ambient, Padilha manifesta preocupacions existencials i polítiques pròpies de la societat actual, com la inclusió de la tecnologia en la vida diària de les persones. "Som a prop del moment en què els robots reemplaçaran els soldats. Ja hem vist drons a l'estranger", assegura el realitzador en referència a aquest punt.

"Aviat, tots els països hauran de decidir si permetran l'ús de robots en les agències de l'ordre. Caldrà legislar sobre el que es permetrà i el que no. Succeirà", afegeix el director carioca sobre la seva primera pel·lícula en anglès.