L’”intocable” Cluzet es llença al mar

Éssers humans, sempre posant-nos a prova, demostrant que podem amb tot, també en solitari, en les situacions més adverses. Una d’aquestes manifestacions de superació és la Vendée Globe, en la qual el participant fa la volta al món en vela sol, sense escales ni ajudes de cap tipus. La pel·lícula, que comença i acaba en alta mar, implica emocionalment l’espectador a través dels ulls del carismàtic actor François Cluzet. És fàcil construir el paral·lelisme amb el seu anterior èxit, Intocable: allà l’immobilitzava una cadira de rodes, aquí la seva petita embarcació. En ambdós casos, també, la història entra al seu punt culminant quan apareix un immigrant. Encara que a En solitario l’estrany posa en perill la fi de la competició, que no és cap altra que guanyar i provar que s’és el millor. Però, el millor, en què, per què? En una història senzilla i sòbria en la seva execució –insisteixo, pràcticament sense trepitjar terra– sedueix, primer, el magnetisme de Cluzet, aquests primers plànols, les seves mirades de complicitat. També el sentir-se una mica com aquest desconegut, viure la seva tràgica aventura, metàfora de les prioritats en les nostres vides. El temor de ser descobert, la tensió de qui vol fer les coses bé però no sap com… les sent el navegant, sí, i també el polissó. Quan arriba el final poden sorgir les discrepàncies, però sento que el viatge ha valgut la pena.

VEREDICTE: Per a fans de François Cluzet i de les històries senzilles.