Per als amants i els no amants de la naturalesa.

Guadalquivir s’anuncia com Un llargmetratge de naturalesa. Aquest de és molt important per entendre el sentit d’aquest preciós film. La naturalesa és la del riu Guadalquivir, eix vertebrador de l’Andalusia central, un riu de més de 650 km que neix a les agrestes muntanyes de Cazorla i mor a l’Oceà Atlàntic, a l’altra banda de l’Estret. Durant dos anys i mig, Joaquín Gutiérrez Acha i el seu equip van filmar el riu i els seus habitants, la seva lluita per la supervivència, el dolor i la mort, però també el color i la vida. Guadalquivir no passaria de ser un documental més sobre animals i paisatges sinó fos pel fil conductor que el domina.

Una guineu que emprèn un viatge impossible dels cingles a les maresmes, seguint el riu al ritme de les estacions: la tardor a Cazorla, amb els seus cérvols en zel, l’hivern a Sierra Morena, amb els seus linxs a l’aguait, la primavera a les maresmes, plena de flors. La guineu ens porta i la veu càlida i suau d’Estrella Morente ens explica més que ens canta, el relat d’aquesta aventura del riu. Una aventura en la qual la presència humana és pràcticament nul·la i que, quan apareix, ho fa per demostrar que l’home és el predador més gran de tots perquè no mata per necessitat sinó per plaer i no ho fa arriscant la vida, sinó utilitzant gossos mercenaris.

El millor: el riu.

El pitjor: la seqüència al ralentí de les guineus i l’àliga.