Les temàtiques socials en el cinema també viuen les seves modes. Les persones amb minusvalideses, i perdonin l'expressió políticament incorrecta, cotitzen ara mateix a l'alça. En els últims mesos han proliferat les pel·lícules que atorguen protagonisme als problemes de personatges paraplègics, cecs, mutilats o amb alguna malaltia crònica, centrant-se sobretot en com gestionen la seva vida sentimental i sexual. La premissa és senzilla: si lligar mai és fàcil, imagina't amb cadira de rodes. A títols com Intocable, De óxido y hueso, Hasta la vista... i en el cinema espanyol Seis puntos sobre Emma o tota la ficció afavorida per Albert Espinosa, s’hi suma ara Las sesiones, basada en la història real d'un escriptor tetraplègic que decideix contractar els serveis d'una terapeuta sexual per perdre la virginitat.

La majoria de les pel·lícules abans esmentades acaben utilitzant una estratègia similar, com si la visualització cinematogràfica de les persones minusvàlides només pogués fer-se d'una manera. Com que són conscients que aborden assumptes poc del gust del gran públic, decideixen compensar-ho augmentant les dosis de sentimentalisme tant a través de la comèdia com del melodrama. La primera permet apropar-se a una temàtica incòmoda traient ferro a través de l'humor. El melodrama rebla la connexió emocional dels espectadors amb uns personatges que viuen una situació diferent de la seva. Las sesiones no és una excepció a aquesta fórmula.

Ben Lewin treu bon profit de la condició d'escriptor del protagonista, Mark O'Brien. Sobretot al principi del film quan s'apropia del registre irònic amb què O'Brien foragita el dramatisme i la incomoditat de la seva situació. Aquest to i l'enquadrament frontal a les lliçons de sexe que rep un home de cos malparat condemnat a viure dins d'un pulmó d'acer es troben entre el millor del film. També, les esplèndides interpretacions de John Hawkes (un dels millors actors nord-americans actuals, a qui seguim el rastre des de Deadwood) i Helen Hunt (deixant clar que si el cinema la desaprofita no és perquè ella no segueixi en forma). Amb aquests elements Lewin entona un cant a favor de gaudir al màxim del propi cos i reivindica la sexualitat com a camí indispensable per aconseguir una vida plena, sigui quina sigui la condició física d'un. Lewin i el protagonista tenen un còmplice inesperat en aquesta causa: un sacerdot catòlic a qui dóna vida William H. Macy, que al contrari de la jerarquia eclesial a la qual deu obediència, es posiciona clarament a favor de la vida sexual activa i satisfactòria del protagonista. El film utilitza el sacerdot per desactivar prejudicis morals entorn del tema tractat, però sobretot per tenir un secundari còmic que acaba donant joc sobretot en aquest sentit. Ell també contribueix a fer que Las sesiones vagi desplaçant-se progressivament cap al pantanós terreny de les emocions i les llàgrimes fàcils, on ja no hi ha espai per a les situacions incòmodes, les reflexions pertinents ni els personatges conflictius.

A favor: La desinhibició i naturalitat amb què es tracta el sexe en un film adreçat al gran públic.
En contra: Aquesta mania de forçar la maquinària sensiblera.