CRÍTICA
Amb una estètica i una atmosfera impressionants, aquest thriller aposta per un perfecte estil noir que compensa la simplicitat de la seva trama, i el seu director, Nicolas Winding Refn, aconsegueix compondre un tibat i absorbent film conduït amb gran pols pel seu actor principal, Ryan Gosling.
Un protagonista anònim, silenciós, serè, sense passat, sense història ni futur. Només se’n sap la feina que fa. Aquest tipus d’antiherois han estat els protagonistes de grans pel·lícules [...]. Hi ha pistolers, assassins i a Drive, un conductor.
Amb una estètica noir, una gran atmosfera i molta influència de títols com Bullit o Vivir y morir en Los Ángeles, el realitzador Nicolas Winding Refn torna a agafar un personatge eixut de paraules tal com va fer a Valhalla Rising i el torna a introduir en un viatge existencial. Aquesta vegada l'acció té uns grans trets de veracitat i el seu trajecte és menys oníric.
Per ser una pel·lícula d'acció, hi ha poques seqüències trepidants i per ser una pel·lícula sobre un conductor, hi ha poques persecucions. Per a qui esperi veure una cinta plena de seqüències amb ritme, explosions i tubs d'escapament, aquest film serà una gran decepció. Drive és un film perfectament estilitzat, amb una impressionant atmosfera noir i amb control tens de la seva història palpable en tot moment. És magnètica, excitant i freda.
Aquest gran control és gràcies al superb treball de Nicolas Winding Refn, que malgrat el seu lleu abús de les pauses va guanyar el premi a la millor direcció al Festival de Canes de 2011, categoria en la qual podria haver estat vencedor en qualsevol altre certamen i també amb qualsevol de les seves dues pel·lícules anteriors,
Valhalla Rising i
Bronson. És particularment important la seva tasca aquí ja que l’estètica, l’atmosfera i el pols substitueixen aquí un buit d'història i contingut.
La trama presenta un lleu gir sobre la idea d'un robatori fallit i es basa en un protagonista de Drive que té una personalitat que s'assumeix per papers similars, però que no té una psicologia pròpia que sigui explorada en cap moment. És una pel·lícula que resulta apassionant però no pel que explica sinó per com està feta.
Està protagonitzada per
Ryan Gosling, capaç de fer de nazi jueu o d'enamorar-se d'una nina inflable amb la mateixa veracitat i humanitat. Aquí, i d'una forma perfectament mesurada, deixa que una mica d’emoció aflori pels moments en què l'estoïcisme del seu personatge mostra alguna lleugera esquerda. Això arriba principalment per la seva veïna, interpretada per una
Carey Mulligan massa fràgil.
Amb totes les seves diferències i distàncies, si Bullit tenia Steve McQueen, Drive té Ryan Gosling. Aquest és un protagonista ideal en un film dirigit per un dels realitzadors més interessants del panorama actual i que torna a demostrar el seu gran domini darrere de la càmera en un film que per als amants de l'acció pura pot resultar avorrit però que té tota la qualitat necessària per ser considerat de culte des del moment de la seva estrena.
www.criticscinema.com