CineBaix - BEBÉS

CRÍTICA

[…] un documental que narra la primera etapa de la vida de quatre nounats al voltant del món, anant des de l'ambient "hipertecnològic" del Japó fins a “l'essència immaterial d'una tribu de Namíbia”. Als Estats Units, on es va estrenar mundialment el 2010, es va poder veure en grans sales de cinema, no en sales d'art i assaig.

Es va estrenar al mateix temps que Iron Man 2, amb un pressupost de promoció cinc vegades superior al pressupost complet de Bebés. “La gent estava contenta davant d'una cinta més senzilla, sense 3D, i al mateix temps davant una pel·lícula molt divertida que transmet alguna cosa, i que planteja preguntes", assenyala el director en declaracions a Europa Press.
La pel·lícula repassa el primer any de quatre nadons de diferents parts del món, des del seu naixement fins als seus primers passos, amb la finalitat de mostrar les concomitàncies entre cultures oposades, posant de relleu els punts en comú enfront de les singularitats. D'aquesta manera, el director es va desplaçar a Empembe (Namíbia) i va viure al costat de la tribu Himba per seguir els primers passos de Ponijao, la més petita d'un total de deu germans, i va fer el mateix a Tòquio (Japó) per registrar la lactància de Mari, filla única d'una parella dedicada a la moda.

Després arribarien Mongòlia i els Estats Units, Bayarjargal i Hattie, i les seves vides totalment divergents. "No volia fer una caricatura de cada país. De la família africana, m'interessa la seva desconnexió completa de les coses materials; de la japonesa, la seva hipertecnologia. Mongòlia està entre els Estats Units i Namíbia.

Volia centrar-me en allò que considerem que és la norma. Des de la família tipus americana fins als extrems, amunt i avall. No és una pel·lícula en què miro els altres sinó en la qual em projecto i sóc una mica d'aquests quatre personatges", ha assenyalat el cineasta francès. El director, que té tres fills petits, es confessa sorprès davant la "capacitat creativa dels nadons de Mongòlia i Namíbia. Els altres eren molt més passius per la hiperestimulació, que no fa que les persones siguin més independents, o almenys no obligatòriament. Els nens de Namíbia i Mongòlia són capaços de divertir-se amb un rotllo de paper higiènic, amb el vent a la cara, observant mosques durant tota la tarda. M'agradaria que els meus fills tinguessin això", ha afegit.
Segons ell, la tecnologia està canviant la manera de pensar en els països més industrialitzats, i limita l'anàlisi i la reflexió. El director concep el triomf de les xarxes socials com un "complet fracàs" de les relacions humanes, que en la seva opinió ha alimentat una generació de "consumidors hiperestimulats". "La tecnologia està fent que la gent es quedi a casa i ni tan sols allà es comuniquin. Hi ha famílies que mengen plegats amb un portàtil per barba", afegeix. El projecte va néixer sobre la idea original del director Alain Chabat, que, segons Thomas Balmes, "volia rodar un documental d'animals però amb nadons".
"El concepte em semblava una mica estrany. Vaig aportar-hi les meves idees i em va donar gran llibertat en la forma, que, després d'un temps, em vaig adonar que era més important per a mi que el fons", ha indicat Balmes. Entremig, el cineasta volia acabar amb els estereotips del públic, amb la idea que un documental ha de ser forçosament didàctic. "Tots els documentals que es veuen ara mateix, com els d'Al Gore i Michale Moore, estan plens d'entrevistes i constitueixen una forma molt pobra de documental”.

“Es tracta d'un format molt televisiu i periodístic Ara tenia l'ocasió de mostrar a un ampli públic el potencial del llenguatge documental", ha subratllat." La meva pel·lícula es basa en els miracles de l'existència, que no es poden posar en escena. No hi ha ni un sol pla de la pel·lícula que pogués escriure jo en un guió. Aquí rau l’originalitat i allò que li dóna la força. Abans de començar, ni tan sols sabia on podria portar el projecte", conclou.

Europa Press, La Vanguardia