SINOPSI

Per tal d’acomplir els seus somnis en companyia de la seva parella, la Lorna, una immigrant albanesa resident a Bèlgica, acceptarà esdevenir la protagonista d’un pla maquiavèl·lic ordit per un mafiós: casar-se amb en Claudy per obtenir la nacionalitat belga i tot seguit matar-lo per tornar a casar-se amb un criminal rus disposat a pagar molts diners per aconseguir ell també aquesta nacionalitat.

CRÍTICA

El cinema dels germans Dardenne viu en una aparent contradicció: la seva càmera sembla ensumar, des d'una impúdica proximitat, els seus personatges, amb la violència ideològica i de classe que aquesta gramàtica sembla suggerir. D'altra banda, aquesta extenuant estratègia formal es posa al servei d'una cristal·lina, eloqüent revelació dels corrents subterranis que fan d'Europa una idea del primer món aixecada sobre les dinàmiques subterrànies d'una cosa molt semblant al que solem entendre per Tercer Món.

Finalment , hi ha una mirada humanista que de moment poden sostenir els seus recursos d'estil. A El niño (2005) el seu cinema social semblava flirtejar, abans d'un punt i final tributari de Pickpocket (1959), amb una inèdita modulació del cinema negre, la visceralitat del qual en les formes restituïa a la memòria noir aquest substrat documental que la progressiva estilització del gènere havia anat diluint. En el seu últim treball, El silencio de Lorna, premi al millor guió a Canes, aquest trànsit als codis del cinema negre és molt més evident.

Poderós, pertorbador relat sobre l'economia submergida (i criminal) del matrimoni de conveniència a les zones més desoladores de la immigració comunitària, El silencio de Lorna és un modèlic exercici de cinema negre net de manierismes, de pell hiperrealista, amb voluntat de denúncia. Una pel·lícula extraordinària que conté una de les el·lipsis més brutals del cinema recent i que acaba desembocant en forma d’enverinat, inquietant conte de fades. Sense fades.

J.C, El País